L'European Society of Cardiology (EAC) actualitza les seves guies per al maneig del pacient infartat

L'EAC actualitza les seves guies per al maneig del pacient infartat.
Les noves guies per al maneig del pacient amb infart agut de miocardi arriben cinc anys després de les elaborades el 2003. El tractament dels sistemes d'emergència i l'èmfasi en la teràpia de reperfusió són dos dels punts més destacats del document.

Font: Diario Médico

Més informació:

L'Associació Europea de Cardiologia (AEC) ha publicat les noves guies per al maneig de l'infart. El document, que actualitza les últimes guies, de 2003, deixa especial atenció a la rapidesa d'acció en el maneig del pacient i a la importància de la teràpia de reperfusió per restablir el torrent sanguini al cor i millorar les taxes de supervivència.

Frans Van de Werf, coordinador del grup de treball que ha desenvolupat les guies, ha explicat que el document cobreix especialment l'abordatge de l'infart agut de miocardi per elevació del segment ST, que suposa un terç dels infarts. Encara que no hi ha xifres exactes, es calcula que entre el 30 i el 50 per cent dels afectats moren abans d'arribar a l'hospital.

Mentre que aquest percentatge s'ha mantingut invariable en els últims anys, l'atenció hospitalària ha millorat notablement, amb la qual cosa un dels objectius de l'AEC és optimitzar el maneig del pacient des de l'infart fins al seu ingrés hospitalari i posterior tractament.

ICP i trombolisis
Els principals canvis respecte a 2003 corresponen als sistemes d'emergència i a la teràpia de reperfusió, ambdues lligades a les intervencions coronàries percutáneas (ICP) i els tractaments trombolíticos. La clau per millorar el maneig, segons les guies, és el diagnòstic precoç i el primer contacte mèdic. El document assenyala que l'ICP primària és la teràpia preferida en el marge temporal de les dues primeres hores de contacte mèdic.

Un dels principis en què es basen les guies és que "quant més breu sigui el retard, millors seran els resultats". Segons s'extreu del document, si l'ICP no és possible en aquestes dues primeres hores, la trombolisis prehospitalària o hospitalària s'hauria de desenvolupar el més aviat possible després del primer contacte mèdic i durant els primers trenta minuts després de l'últim.

També es recomana que els pacients que superin una trombolisis amb èxit s'haurien de sotmetre a una angiografía. Van de Werf és conscient que no tots els centres hospitalaris tenen les xarxes d'emergència i les facilitats per disposar d'ICP, però ha sol·licitat que l'adherència a les guies podria millorar de forma significativa la supervivència del pacient.