L´escriptori Clínic

L´escriptori Clínic
Actualitat Sanitària

dilluns, 9 de febrer del 2009



JA TORNO A PUBLICAR A LA PÀGINA ORIGINAL




http://metgedefamilia.blogspot.com/

dissabte, 7 de febrer del 2009

Toxicitat Ocular Medicamentosa

Actualització de la toxicitat ocular medicamentosa.

A l'últim número de la revista Anales del Sistema Sanitari de Navarra:


http://recyt.fecyt.es/index.php/ASSN/article/view/5229/4420

Malbaratament de la Sanitat Pública!


És impressionant la cultura sanitària de malbaratament que tenim!

Excel lent article en Hemos Leido que convindria llegir-lo i reflexionar la societat en general .

dijous, 5 de febrer del 2009

Inbiomed...... una eina d´utilitat


Imbiomed és una publicació que es pot descriure com un catàleg de revistes llatinoamericanes especialitzades en temes de Salut.

És d'ús molt fàcil, ja que està organitzada per països i per temes de Salut.

Per més informació:
http://www.imbiomed.com.mx/1/1/catalogo.html#enf



i j´està a l´Escriptori Clínic

http://www.netvibes.com/miguelmolina2008#Revistes_Mediques



dimecres, 4 de febrer del 2009

La Generalitat dóna llum verda als estatuts de l'empresa pública ICS


El Consell Executiu de la Generalitat, que presideix José Montilla, va aprovar ahir els estatuts de l'empresa pública Institut Català de la Salut (ICs), que desenvolupen i amplien la llei de modernització d'aquest organisme públic que gestiona el 80 per cent de la xarxa d'atenció primària autonòmica, vuit grans hospitals i una plantilla de més de 45.000 persones.



D'acord amb la llei, aprovada el juliol de 2007, els nous estatuts recullen el reglament de funcionament intern de l'empresa i els seus òrgans de govern i de direcció i òrgans de gestió.

També concreta la composició i el funcionament del Consell general de participació, el Consell de participació dels professionals de l'ICs i els consells de participació dels centres, serveis i establiments.

Quant a l'organització, els estatuts contemplen l'autonomia de gestió que s'aplicarà inicialment en deu centres d'atenció primària.

L'objectiu és que finalment tots els centres, serveis i establiments de l'ICs poden definir la seva pròpia estructura i organització.

Autonomia de gestió
L'autonomia de gestió i econòmic-financera, a més, es podrà concretar en els àmbits organitzatiu, de gestió econòmica, de gestió de personal i de gestió assistencial, per mitjà dels acords de gestió.

El grau d'autonomia de cada àmbit o servei serà aprovat en última instància pel Consell d'Administració.

L'últim capítol del document estableix l'aprovació anual d'un programa d'actuació, d'inversions i de finançament, i les bases del contracte programa amb el Servei Català de la Salut, ja que l'ICS òrgans de govern, direcció i gestió passarà a ser un proveïdor assistencial mes del sistema, encara que el més gran.

El Consell d'Administració haurà d'aprovar en breu un codi de bon govern que orienti l'actuació dels membres.

Camfic i CatSalut arriben a un principi d'acord sobre l'eliminació d'activitats burocràtiques en primària







Bones notícies!!!


Camfic
i CatSalut arriben a un principi d'acord sobre l'eliminació d'activitats burocràtiques en primària La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han assolit un principi d'acord per eliminar activitats burocràtiques en atenció primària, després de revisar les propostes de la societat científica.

La negociació entre les dues parts continua per acabar de precisar les mesures que s'aplicaran per alliberar de tasques no assistencials el primer nivell, després de la seva revisió per experts i juristes.

Segons ha informat la Camfic, que presideix Dolors Forés, el CatSalut ha admès realitzar un estudi jurídic per valorar si fa falta una normativa o una instrucció per regular els procediments sobre receptes indicades per a tractament hospitalari privat-concertat i aclarir qui ha de fer què i com utilitzar les receptes oficials per a assistència pública.

Patologia aguda i crònica
El CatSalut també ha acceptat revisar el llistat de medicaments de prescripció hospitalària que s'han de visar després en atenció primària, però creu que la solució definitiva vindrà de la mà de l'extensió de la recepta electrònica (prevista per a finals de l'any 2010).
En el cas de les receptes de prescripció realitzades pels especialistes fins a la pròxima revisió s'ha acordat igualment valorar l'elaboració d'una normativa o instrucció específica que els especialistes facin les receptes en el cas de la patologia aguda, i es faci un informe amb recomanació de tractament als facultatius del primer nivell assistencial per a la patologia crònica. Resta pendent en cas d'aclarir si en el cas de l'aguda els especialistes faran també les receptes de continuació de tractament o només les primeres.

Altres preacords assolits entre ambdues parts són:
1.- els especialistes són els qui han de receptar els estupefaents
2.- les entitats sociosanitàries haurien de tenir receptes
3.- els administratius són els qui han de fer justificants d'assistència a consulta

4.- les escoles no han de demanar justificants d'assistència a consulta

5.- els metges no han de fer justificants de malaltia a posterior

6.- i cal revisar els circuits hospitalaris per evitar la formalització de sol·licituds de proves complementàries d'altres professionals.


Font: Diario Medico

http://www.diariomedico.com/edicion/diario_medico/mi_dm/atencion_nuevo/profesion/es/desarrollo/1198656_01.html


dimarts, 3 de febrer del 2009

Estratègia en l´ICTUS


L'estratègia, aprovada recentment pel Ministeri de Sanitat i Consum i les CCAA, aborda la prevenció d'aquesta patologia en atenció primària i hospitalària, l'atenció del pacient amb ictus en fase aguda, la rehabilitació, la formació dels professionals i l'obertura de noves línies d'investigació.

El document pretén, basant-se en la informació i l'evidència disponible, establir un conjunt d'objectius i recomanacions que, de forma realista i en funció dels recursos disponibles i de l'àmbit de les competències de les CCAA, contribueixin a millorar la qualitat de les intervencions i resultats en l'ictus.

Més informació:

http://www.semg.es/doc/documentos_SEMG/estrategias_icuts_SNS.pdf

http://www.msc.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/boletinAgencia/suplementoImpacto/11/snsenmarcha2.html

dilluns, 2 de febrer del 2009

Nous medicaments: sempre són millors?

Prescrire mensualment presenta una anàlisi comparativa i metòdica de les dades disponibles sobre els nous medicaments comercialitzats o amb noves indicacions aprovades.

A final de cada any elaboren el seu Palmarès Prescrire amb dues categories principals, "Pilule d'or" i "Tableau d´honneur".


Els guanyadors d'aquest concurs serien aquelles novetats terapèutiques que constitueixen un progrés decisiu per al tractament de determinada patologia per ser més eficaços que els medicaments ja coneguts o per presentar menor incidència o gravetat d'efectes adversos (a igualtat d'eficàcia).

En el 2008, les dues categories han quedat desertes mentre que l'anàlisi de les novetats aparegudes al llarg de l'any va concloure que 23 d'elles no presentaven cap avantatge evident però sí inconvenients segurs o possibles.



Font: Sano y Salvo, Marian Lopez Orive

El cafè retarda el creixement fetal

Per examinar l'associació de la ingesta materna de cafeïna i la restricció del creixement fetal, investigadors a Leeds, el Regne Unit, van realitzar un estudi observacional, longitudinal i prospectiu amb 2.635 d'embarassades de baix risc reclutades entre les setmanes 8 i 12 de gestació.
Es va quantificar la ingesta total de cafeïna a partir de 4 setmanes abans de la concepció i durant tot l'embaràs, mentre que la vida mitjana de la cafeïna (indicador de la liquidació) va ser determinada pel mesurament de la cafeïna a la saliva.

Tabac i alcohol van ser avaluats per la lliure informació de la situació i mesurant les concentracions de cotinina salival.

Van trobar que el consum de cafeïna durant l'embaràs es va associar amb un major risc de restricció del creixement fetal (odds proporció d'1,2 per a 100-199 mg / dia, 1.5 per 200-299 mg / dia, i 1,4 para> 300 mg / dia en comparació amb <100>

La mitjana de consum de cafeïna va disminuir en el primer trimestre i va augmentar en el tercer.

L'associació entre la cafeïna i la restricció del creixement fetal va ser major en dones amb una major rapidesa en comparació amb una depuració lenta de la cafeïna.

Els investigadors van concloure: "el consum de cafeïna durant l'embaràs es va associar amb un major risc de restricció del creixement fetal i que aquesta associació va seguir durant tot l'embaràs. L'advertència seria reduir la ingesta de cafeïna abans de la concepció i durant tot l'embaràs.


Per al resum complet, faci click aquí.