L´escriptori Clínic

L´escriptori Clínic
Actualitat Sanitària

dimecres, 14 de gener del 2009

CATALUNYA DISMINUEIX LA MORTALITAT INTRAHOSPITALARIA DE PACIENTS QUE HAN PATIT UN ICTUS


La consellera de Salut de Catalunya, Marina Geli, ha presentat els resultats de l'auditoria de l'ictus elaborada pel seu Departament i que se centra en un estudi de les històries clíniques dels pacients que han patit algun episodi, constatant les millores obtingudes per l'aplicació de la Guia d'Atenció a l'Ictus, durant els dos últims anys.
Font: Acta Sanitaria
Els resultats de l'auditoria, que consta de dues parts, una d'estructural i una altra clínica, mostren que els hospitals de Catalunya han incrementat la seva capacitat d'atendre els ictus gràcies a l'augment de recursos especialitzats en l'atenció, tant en l'àmbit dels professionals com en el dels equipaments. En resum, indiquen que està disminuint la mortalitat intrahospitalaria i l'estada mitja en l'hospital.

Durant els últims 2 anys s'ha incrementat significativament l'activació del Codi ictus, la qual cosa ha suposat una millora destacable de l'atenció urgent als pacients que l'han patit i en el resultat final del tractament. Aquest Codi és el mecanisme assistencial d'urgències que fa possible l'aplicació dels tractaments que permeten desobstruir les artèries i millorar considerablement el pronòstic neurològic dels pacients.
Tal com va destacar la consellera, les millores que s'observen en les diverses àrees de qualitat en l'atenció clínica són "molt remarcables, extenses i diverses".
En aquest sentit va destacar les relatives als estàndards bàsics d'atenció, la valoració neurològica, l'inici del tractament rehabilitador o la prevenció i el maneig de les complicacions.

L'ictus a Catalunya
A Catalunya l'ictus és la primera causa de mort en dones (sobretot en l'edat madura), la primera causa mèdica de discapacitat en adults i la segona de demència.
L'impacte d'aquesta patologia sobre la vida quotidiana és molt important, sobretot en els casos en els quals hi ha discapacitat residual.
Malgrat això, s'ha constatat una reducció de la mortalitat superior al 50 per cent en els últims 15 anys deguda, en gran manera, a les millores observades en el control dels factors de risc cardiovascular, sobretot de la hipertensió arterial. En aquest sentit, la contribució de l'Atenció Primària ha estat determinant.
El seguiment d'aquesta malaltia es du a terme amb la Guia d'Atenció a l'Ictus, elaborada des del Pla Director pels professionals i els pacients.
Així mateix, per millorar l'atenció als pacients amb ictus agut, el tractament s'ha estructurat territorialment a partir del ja esmentat 'Codi ictus'.
Es tracta d'un model distribuït en deu àrees que permet que els pacients que en pateixen un puguin ser traslladats de forma immediata a un hospital de referència, amb capacitat per avaluar, diagnosticar i tractar (si pot ser amb fàrmacs trombolíticos).
Hi ha 13 centres de referència i cada una de les 10 àrees té un comitè local de seguiment format per professionals.
Més informació:

Quin és realment el procès de Neurontin®?

Font: Hemos leido...

El NEJM ens sorprèn amb el relat de dos metges assessors en el procés judicial dut a terme a EUA, pel màrqueting il·legal de la gabapentina (Neurontin®). El procediment legal revela pràctiques que il·lustren sobre l'estructura i funcionament que de vegades té el màrqueting farmacèutic.
Més informació:

L'Eurocambra limita l'ús de pesticides



Una normativa aprovada a Estrasburg prohibeix l'ús de productes fitosanitaris en zones públiques i les polvoritzacions aèries


Font: EFE - Estrasburg (França)

El ple del Parlament Europeu (PE) ha aprovat avui una normativa que va pactar amb els ministres de la Unió Europea (UE) que imposa regles més rígides a l'hora d'autoritzar l'ús de productes fitosanitaris. En virtut de tal normativa, es restringeix més l'ús de pesticides i es prohibeix el seu ús a prop de parcs, escoles, hospitals o dels rius.

Les mesures han estat acordades després d'una llarga tramitació amb controvèrsia pel rebuig de les indústries, els agricultors i altres sectors afectats.

El PE ha aprovat prohibir que en la fabricació de fitosanitaris s'emprin substàncies químiques que puguin ser cancerígenes i afectin a la reproducció, i ha decidit introduir estrictes requisits de seguretat per als components neurotóxics o inmunotóxics.

Aquests nous criteris suposaran la desaparició del mercat de 22 substàncies, segons dades de l'Agència Química Sueca, en les quals es basa el text adoptat.
La normativa prohibeix les polvoritzacions aèries -llevat d'excepcions- i impedeix l'ús de pesticides en zones accessibles al públic en general, com a jardins, hospitals o escoles.
Després de l'aprovació del PE, és necessària ara la ratificació formal del Consell de Ministres de l'UE per a que la normativa entre en vigor.
Els Estats membres tindran dos anys de termini (fins a 2011) per posar-la en marxa.
Segons la legislació, els Governs hauran de posar en marxa plans d'acció nacionals per reduir els riscs de l'ús de pesticides i buscar mètodes alternatius per controlar les plagues.
Així mateix, els països hauran de vigilar que s'emprenen actuacions per preservar el medioambiente aquàtic, com a l'establiment de zones barrera al costat de rius, llacs o canals d'aigua potable, en les quals no estarà permès usar ni emmagatzemar pesticides. També s'hauran d'establir zones protegides a prop de les carreteres i de les vies del tren.
Les persones que utilitzin fitosanitaris n'hauran d'informar els seus veïns.
Hi haurà una "llista positiva" de "substàncies actives" (components químics dels fitosanitaris) per a tota l'UE i els pesticides seran aprovats per les autoritats nacionals basant-se en aquesta relació.
Aquells productes que continguin components perillosos hauran de ser reemplaçats, si existeixen opcions "més segures", en un termini de tres anys.

dimarts, 13 de gener del 2009

Els símptomes determinen si és necessària una TC


El Tribunal Superiori ha absolt l'Administració després de l'òbit d'una pacient per un tumor cerebral.
La sentència confirma un de l'Audiència Nacional, que deia que la TC no era preceptiva en un primer moment per falta de símptomes.

Més informció en Castellà:
"El Tribunal Supremo (TS) ha confirmado una sentencia de la Audiencia Nacional que absolvía a la Administración por el fallecimiento de una paciente a la que no se le detectó un tumor cerebral.

Los magistrados del alto tribunal desestiman el recurso de casación interpuesto por los familiares de la fallecida al descartar la existencia de responsabilidad patrimonial en la actuación de los servicios médicos.

La Audiencia Nacional rechaza el argumento principal de la demanda, que sostenía que la realización una tomografía computerizada (TC) cuando la enferma acudió por primera vez a urgencias habría servido para detectar el tumor que causó su fallecimiento.

Según los hechos probados, la enferma fue al hospital por presentar un cuadro de agitación psicomotriz y conducta desorganizada.

La exploración general y la neurológica fueron normales, constando únicamente como antecedente clínico un episodio de agitación sufrido dos años antes.

Tras administrar a la paciente un tratamiento con ansiolíticos, se le remitió a la unidad de salud mental, pero a los pocos días regresó al servicio de urgencias por agitación psicomotriz.

Durante los meses siguientes fue controlada por su médico de cabecera y por los servicios de Oftalmología y Salud Mental.

A los siete meses desde su primera visita a urgencias, regresó a dicho servicio por cefalea, vómitos y desorientación temporo-espacial.

La TC reveló la existencia de un tumor cerebral y la craneotomía confirmó un astrocitoma anaplásico gemistocítico con inflitración del lóbulo temporal y occipital izquierdo. La paciente falleció siete días después.

Los magistrados descartan cualquier tipo de responsabilidad por no haberse realizado la TC en la primera consulta a urgencias, pues "no se sospechaba la existencia de un trastorno neurológico, como lo demuestra el hecho de no haberse requerido la presencia de un neurólogo".

En concreto, la sintomatología apareció claramente en los meses posteriores. Además, el fallo aclara que "pedir esa prueba a todos los enfermos mentales que acuden a urgencias muy probablemente colapsaría los servicios de Radiodiagnóstico y encarecería mucho la asistencia".

Impune cuando no afecta al resultado
La realización de una TC puede ser vital para el diagnóstico de una patología, pero su retraso no da lugar a responsabilidad de la Administración si no afecta al desarrollo de la enfermedad, según el TSJ de Aragón (ver DM del 21-IV-2008).

Indemnització per no haver detectat una malformació a un fetus!




1,2,3,4,5,6,7 i.....Indemnització per no haver detectat una malformació a un fetus!

Una parella d'Almeria ha rebut una indemnització de 140.000 euros pels danys que va sofrir el seu bebè, el qual va néixer amb malformacions en les extremitats superiors que no van ser detectades anteriorment.
Font: Europa Press

Els facultatius no les van advertir en cap de les 7 ecografies que van practicar la mare, que tenia 40 anys, en les setmanes 12, 16, 20, 25, 29, 34 i 36 de gestació.
Conciliació
La companyia asseguradora dels dos ginecòlegs que van dur a terme el seguiment de l'embaràs, i el matrimoni, que ha estat representat legalment per un lletrat de l'associació El Defensor del Paciente, han formalitzat un acord després de deu mesos de negociacions i un acte de conciliació fallit.

Els pares sostenien que les malformacions amb què va néixer el seu fill el maig de 2007 havien d'haver estat detectades per ambdós metges abans de la setmana 22 de gestació.

Pot una usuaria sol·licitar al Servei Pùblic el reintegrament de les despeses mèdiques privades ocasionades per un anormal funcionament del Servei?


Sentència en Castellà:

INEXISTENCIA DE URGENCIA VITAL
"En el presente caso la reclamante venia siendo tratada en un Hospital perteneciente al Servicio Cántabro de Salud, desde hace varios años con el diagnóstico de crisis convulsivas, que se producían dos o tres veces al mes, sometida a sucesivos tratamientos farmacológicos y de consulta."

"En ese sentido en Julio de 2006 la reclamante acude al Servicio de Neurología de una Clinica Privada donde tras someterla a un Estudio de video-EEG de cinco días de duración le diagnostican Epilepsia Focal Parietal derecha criptogénica y le pautan nuevo tratamiento farmacológico (Trilepan) con buen control de las crisis comiciales.

Los gastos ocasionados por la estancia y realización de pruebas diagnósticas en la Clinica privada ascendieron a un total de 7.744,65 euros, procediendo la reclamante a solicitar al Servicio Cántabro de Salud el reintegro de dichos gastos médicos.
La cuestión controvertida que se planteaba en la presente reclamación exige recordar que el art. 5.1 del Real Decreto 63/1995, de 20 de enero, establece que la utilización de las prestaciones de Seguridad Social se realizará con los medios disponibles en el Sistema Nacional de Salud, en los términos y condiciones previstos en la Ley General de Sanidad y demás disposiciones que resulten de aplicación y respetando los principios de igualdad, uso adecuado y responsable y prevención y sanción de los supuestos de fraude, abuso o desviación. Por su parte el art. 5.3 de la misma norma, determina que "en los casos de asistencia sanitaria urgente, inmediata y de carácter vital, que hayan sido atendidos fuera del Sistema Nacional de Salud, se reembolsarán los gastos de la misma una vez comprobado que no se pudieron utilizar oportunamente los servicios de aquél y que no constituye una utilización desviada o abusiva de esta excepción".

Por tanto, nos recuerda la presente resolución que “la excepción admitida por el art. 5.3 de RD 63/1995 que autoriza a solicitar asistencia sanitaria privada con derecho al reintegro de los gastos médicos, es el supuesto de riesgo vital, sin perjuicio del ejercicio de la acción de responsabilidad patrimonial por un anormal funcionamiento del Servicio Nacional de Salud, en el caso que se considere que ha mediado una denegación injustificada de asistencia (STS 25.11.2003 [RJ 2003, 9114])”.

Ahora bien, en el presente caso, la Sala desestima la reclamación de la paciente al razonar que “las causas que se invocan, en el presente supuesto y a la vista del inmodificado relato de hechos probados, no puede considerarse que se haya incurrido en error de diagnóstico grave en situación de urgencia, ni en un supuesto de desatención por parte de la Seguridad Social ya que, estando diagnosticada la actora de crisis convulsivas, fue sometida a diversos tratamientos farmacológicos y de consulta, según consta en el hecho probado primero, siendo la propia demandante la que decide acudir a un centro privado, en el mes de julio de 2006, sin que conste que hubiera expuesto ninguna queja ante los servicios públicos de salud, diagnosticándosele en dicho centro privado, una epilepsia focal parietal para la que se pauta un nuevo tratamiento farmacológico, presentando en la actualidad, un buen control de las crisis concomiciales (HP 2º).

Estos datos no permiten inferir la existencia de un error de diagnóstico grave, ni tampoco una situación de riesgo vital o de urgencia, en el sentido antes expuesto, por lo que, tal como se razona en la sentencia, el reintegro de gastos debió ampararse en la responsabilidad patrimonial de la administración, debiendo haberse planteado la cuestión ante la jurisdicción Contencioso-Administrativa, de conformidad con lo dispuesto en el art. 2.e) de la Ley 29/1998

Sentencia del TSJ de Cantabria núm. 849/2008 (Sala de lo Social, Sección 1), de 15 octubre de 2008

Resultats de l´estudi DIAPRESIC: Infart Cerebral Agut: Resta molt per treballar!!!

Medicina Clínica ha publicat recentment els resultats de l'estudi DIAPRESIC. Es tracta d'un estudi multicèntric, observacional, basat en l'auditoria externa de les històries clíniques i els informes d'alta de pacients ingressats per infart cerebral agut (ICA) en una mostra aleatòria de 30 hospitals, representativa dels 210 hospitals de la xarxa sanitària pública espanyola.

Resum: L'ús d'escales neurològiques, clíniques i funcionals va ser poc freqüent; tan sol es van utilitzar escales cognitives en l'1% dels pacients.

En el 90% dels casos es va seguir el procés de diagnòstic bàsic en la fase aguda de l'infart cerebral, que inclou les mesures de pressió arterial, anàlisis sanguínies, ECG i TAC cranial d'urgència. Les proves complementàries (perfil lipídic, ecocardiograma transtoràcic, Doppler de troncs supraaòrtics i Doppler transcranial) després de les primeres 24 hores van ser insuficients. Al 41,5% dels informes d'alta no esmenta l'etiologia de l'ICA.Respecte al tractament dels factors de risc cardiovascular, destaca la baixa taxa de prescripció de fàrmacs (antihipertensius, antidiabètics, hipolipemiantes i antitrombóticos) i el seu control insuficient: "Únicament el 4,8% (índex-taxa ajustada, 5,1%) dels pacients [hipertensos] van assolir els objectius terapèutics de pressió arterial recomanats".

Conclouen els autors que el seguiment de les recomanacions que recullen les guies de pràctica clínica, tant pel que es refereix al diagnòstic com a la prevenció de l'ICA, és inadequat a Espanya.




Més informació en Castellà:
Font: Hemos leido...
"ESTUDIO DIAPRESIC: diagnóstico y prevención secundaria del infarto cerebral en España".

Medicina Clínica ha publicado recientemente los resultados del estudio
DIAPRESIC. Se trata de un estudio multicéntrico, observacional, basado en la auditoría externa de las historias clínicas y los informes de alta de pacientes ingresados por infarto cerebral agudo (ICA) en una muestra aleatoria de 30 hospitales, representativa de los 210 hospitales de la red sanitaria pública española.
En España, el ictus es la primera causa de muerte en mujeres y la segunda causa de muerte en toda la población después de la cardiopatía isquémica.
La falta de estudios específicos sobre el ictus, ha motivado al Grupo de Estudio de Enfermedades Cerebrovasculares de la Sociedad Española de Neurología a promover este proyecto, cuyo objetivo ha sido evaluar tanto la calidad del proceso diagnóstico como las medidas de prevención secundaria al alta.El estudio incluyó a 1.448 pacientes.
Los resultados indican que las historias clínicas recogen poca información sobre la historia familiar (12,8% de los pacientes) y personal de enfermedades vasculares previas; destacan entre ellas la fibrilación auricular (26,3%), la enfermedad isquémica cardiaca (23,7%) y el infarto cerebral previo (20,4%). Los factores de riesgo, por el contrario, se registran ampliamente (99,7%); hipertensión arterial (59,8%), tabaquismo (30,5%), diabetes mellitus (29,6%) y dislipemia (25,5%).
El empleo de escalas neurológicas, clínicas y funcionales fue poco frecuente; tan solo se utilizaron escalas cognitivas en el 1% de los pacientes.
En el 90% de los casos se siguió el proceso de diagnóstico básico en la fase aguda del infarto cerebral, que incluye las medidas de presión arterial, análisis sanguíneos, ECG y TAC craneal de urgencia.
Las pruebas complementarias (perfil lipídico, ecocardiograma transtorácico, Doppler de troncos supraaórticos y Doppler transcraneal) después de las primeras 24 horas fueron insuficientes.
En el 41,5% de los informes de alta no menciona la etiología del ICA.
Respecto al tratamiento de los factores de riesgo cardiovascular, destaca la baja tasa de prescripción de fármacos (antihipertensivos, antidiabéticos, hipolipemiantes y antitrombóticos) y su control insuficiente: “Únicamente el 4,8% (índice-tasa ajustada, 5,1%) de los pacientes [hipertensos] alcanzaron los objetivos terapéuticos de presión arterial recomendados“.
Concluyen los autores que el seguimiento de las recomendaciones que recogen las guías de práctica clínica, tanto por lo que se refiere al diagnóstico como a la prevención del ICA, es inadecuado en España. A la vista de los datos y tratándose de pacientes al alta, queda mucho por mejorar en este campo.

Dues innovadores plataformes tecnològiques: El Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd)


El Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd) llança dues innovadores plataformes tecnològiques a través d'Internet per millorar el diagnòstic precoç i l'accés a la informació i al coneixement per part dels dels professionals sanitaris sobre aquestes dues malalties.


Suplemento Excelencia Clínica: Impacto (Vol. 1 Nº 10)
Fuente de referencia: Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd).
http://www.ciberehd.org/

Riscs del plom per a la salut. Disminució de la Capacitat Cognitiva




Resum: "Els nostres resultats, junt amb els d'investigacions anteriors, recolzen la idea que una història d'exposició ocupacional al plom pot conduir a una disminució a llarg termini (i possiblement progressiva) de la capacitat cognitiva a causa d'un efecte acumulatiu".



Més informació en Castellà:


Más problemas cognitivos entre trabajadores expuestos al plomo

CRISTINA G. LUCIO
Nuevos datos sobre los riesgos del plomo para la salud. Un reciente trabajo muestra que una exposición prolongada a este metal puede provocar problemas cognitivos, sobre todo a partir de la mediana edad.
Este estudio, publicado en la revista
'Neuropsychology', comenzó por analizar los datos de una investigación de 1982 que comparaba el caso de 288 empleados de la industria del plomo y otros 181 trabajadores de empresas sin ninguna relación con este metal.


A través de un test y varias pruebas de laboratorio, este trabajo había medido tanto la capacidad cognitiva de los participantes como sus niveles de plomo en el organismo.


En 2004, 22 años después de esta primera investigación, un equipo de científicos quiso comprobar la evolución de estos individuos, para lo que recuperó el historial y el contacto de 83 empleados expuestos al plomo y otros 51 trabajadores del grupo de control.


De nuevo, les sometieron a varias pruebas para medir los niveles de plomo que presentaba su organismo (se hicieron evaluaciones de sangre y de la tibia, una de las zonas donde se acumula el metal) y evaluar algunas de sus habilidades cognitivas, como su capacidad psicomotora, su nivel de inteligencia o su memoria.


Riesgos de la exposición al plomo
Al obtener los resultados de sus análisis, los investigadores comprobaron que los trabajadores expuestos al plomo -y fundamentalmente aquellos que habían acumulado niveles más altos del metal en el hueso- tenían más problemas cognitivos que el resto de sus compañeros. Esta asociación era especialmente clara entre los individuos de edad más avanzada.


"Aquellos trabajadores expuestos al plomo mayores de 55 años que tenían niveles altos de plomo presentaban peores resultados cognitivos, lo que sugiere una [especial] vulnerabilidad entre los empleados mayores que han tenido una alta exposición al metal en el pasado", comentan los investigadores en su trabajo.


"Nuestros resultados, junto con los de investigaciones anteriores, apoyan la idea de que una historia de exposición ocupacional al plomo puede conducir a una disminución a largo plazo (y posiblemente progresiva) de la capacidad cognitiva debido a un efecto acumulativo", añaden.


En sus conclusiones, estos científicos insisten en la necesidad de incrementar las medidas de prevención para reducir la exposición de los trabajadores a metales tóxicos como el plomo.




L'epidural desmenteix la seva mala fama

MENYS RISC DEL QUE ES PENSAVA !!!

El treball, que publica la revista 'British Journal of Anaesthesia', estima que el risc que es produeixi alguna lesió per culpa de l'epidural és, a l'escenari més pessimista, d'un per cada 23.000 intervencions, 10 vegades menys del que es pensava.
Aportació del Dr. Boada:
Els inconvenients: incidencia de cefalea post punció que es discapacitant durant uns dies, i deixar posteriorment una tendencia a cefalea recidivant de tipu lleu. No es greu pero molesta.
Més informació en Castellà:
La epidural desmiente su mala fama
Las principales complicaciones se dan en pacientes mayores con mala salud
ISABEL F. LANTIGUA
Es inevitable. Cuando a un paciente le dicen que le van a poner la anestesia epidural, los nervios siempre hacen acto de presencia. Aunque este tipo de anestesia, utilizada normalmente para los partos y operaciones de rodilla o de cadera, elimina el dolor de la intervención –que se lo digan a las madres-, las posibles complicaciones que conlleva siguen siendo un motivo de preocupación. Pero ahora, un nuevo y exhaustivo trabajo británico concluye que estos riesgos se han exagerado y, en realidad, la epidural no es tan mala como la pintan.
Investigadores del Royal United Hospital de Bath, de la Universidad de Dundee y del Wrexham Maelor Hospital (todos en el Reino Unido) han analizado 707.455 intervenciones con epidural realizadas entre 2006 y 2007 y las complicaciones derivadas de las mismas. El trabajo, que publica la revista
'British Journal of Anaesthesia', estima que el riesgo de que se produzca alguna lesión por culpa de la epidural es, en el escenario más pesimista, de uno por cada 23.000 intervenciones, 10 veces menos de lo que se pensaba.
En el caso de las mujeres que utilizan la epidural para dar a luz, el riesgo es aún menor y la probabilidad de que ocurra una lesión permanente (considerando como tal aquella que persiste durante más de seis meses) es, en el peor de los casos, de una entre 80.000.
"En todos los grupos de pacientes que hemos estudiado, los datos son tranquilizadores. Las cifras revelan que la epidural es mucho más segura de lo que creíamos", ha afirmado al diario
'The Times' Tim Cook, anestesista del Hospital de Bath y coordinador del estudio, que se destaca la importancia de esta buena noticia.
De las más de 700.000 intervenciones con epidural analizadas, los investigadores observaron complicaciones en 84 casos. Las más graves –fallecimiento o lesión permanente- se dieron en pacientes mayores, de más de 70 años, y con una salud delicada. "Se trata de personas con varios problemas médicos en las que el sólo hecho de someterse a una intervención quirúrgica ya entraña algún riesgo", explica Cook. Antes de decidir si utilizar o no la anestesia, los autores recomiendan estudiar con detalle la historia clínica y las características del paciente.

Una antigua polémica
Las complicaciones a las que se refieren los autores y que se han asociado tradicionalmente con dicha anestesia van desde un hematoma vertebral, meningitis o un daño en un nervio hasta un colapso cardiovascular que puede llegar a ser mortal.
Algunos casos de paraplejia tras intervenciones con epidural hicieron cundir el pánico hasta el punto de que en EEUU y Reino Unido casi se dejó de utilizar esta anestesia durante varios años tras la Segunda Guerra Mundial. Después, la técnica volvió a emplearse y los estudios para evaluar su seguridad arrojaron datos contradictorios.
Este nuevo análisis, que los autores consideran fiable porque está basado en una población relevante y no sólo en una muestra, viene a tranquilizar a los pacientes al demostrar que los riesgos, aunque los hay, no son tantos como se piensa. "Ahora tenemos datos suficientes para informar con más claridad sobre los posibles peligros de la epidural".

dilluns, 12 de gener del 2009

En Medicina cal mirar les coses des de tots els angles !!!

Com queda clar en les imatges que segueixen (d'una Farmàcia, un Centre de reparació d'ordinadors, una Clínica Dental i un Centre Pediàtric) els creatius de màrqueting, com els de tots els sectors, es poden equivocar.

És important que la imatge reflecteixi fidelment el significat a transmetre.

Veieu que en aquests exemples la informació transmesa pot no ser la correcta!!!.

Per això cal mirar les coses des de tots els angles (fins i tot amb la mirada "bruta") com a prevenció.

Com va dir aquell, "millor posar-se una vegada vermell que cent groc..."



Font: Una de Médicos. de fllordachs


























La seguretat del pacient no millora malgrat les guies

La seguretat del pacient ingressat és un dels objectius a millorar en l'atenció sanitària.

Malgrat la insistència de les diferents guies i assessors, la situació no ha variat gaire en els últims anys.

Un estudi que es publica en JAMA recomana diferents alternatives.

Més informació:


Diario Médico:
http://www.diariomedico.com/edicion/diario_medico/gestion/es/desarrollo/1195287.html

Mathews SC, Pronovost PJ. Physician autonomy and informed decision making: finding the balanç for patient safety and quality. JAMA. 2008;300(24):2913-2915.

Relació entre la plantilla de personal sanitari disponible i la infecció nosocomial

Els autors destaquen aquest treball per ser la primera revisió de la literatura que de la relació entre la plantilla de personal sanitari disponible i la infecció nosocomial, en contrast amb altres treballs que mesuren el possible impacte d'aquesta mesura organitzacional sobre altres variables d'interès.

Malgrat la diversitat d'enfocaments, àmbits d'estudi, tipus de disseny i mesures de la plantilla en els estudis inclosos en la revisió, els autors destaquen que una major dotació d'infermeres contribueix a reduir el risc d'infecció nosocomial.
Dins d'aquestes professionals, el personal eventual va estar relacionat amb un major risc d'infecció que el personal fix en quatre estudis.

Només 7 dels estudis inclosos no van mostrar resultats significatius.
Els resultats dels estudis en un altre tipus de personal sanitari són contradictoris.

Més informació:

Metanálisis i avaluació econòmica dels diferents tractaments farmacològics utilitzats en el dolor neuropàtic.




Font: "Hemos leido..."
L'Agència Canadenca de Tecnologies Sanitàries (CADTH) publica un metanálisis i avaluació econòmica dels diferents tractaments farmacològics utilitzats en el dolor neuropàtic.


L'estudi recopila 28 assaigs clínics: 13 amb anticonvulsivants (carbamacepina, gabapentina i pregabalina), 10 amb antidepressius tricíclics (ADT), (amitriptilina, nortriptilina, imipramina, clomipramina i maprotilina) i 4 amb antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina/norepinefrina (ISRS/N), (venlafaxina i duloxetina).

Les principals conclusions:

La taxa de remision total i parcial ajustada a la del placebo, és major amb els tricíclics, seguit per anticonvulsivantes i ISRS/N.

El nombre de pacients a tractar per produir una resposta completa va oscil·lar entre 3,0 (tricíclics) a 6,0 (ISRS/N), encara que les diferències no són estadísticament significatives.

El percentatge d'abandonaments és similar en els tres grups estudiats.
En quant a l'anàlisi econòmica, els tricíclics són l'opció dominant quant a efectivitat i costos sanitaris derivats.

Globalment tots ells tenen un efecte similar en el tractament del dolor neuropático, però els ADT representen un ús òptim dels recursos sanitaris com a tractament de primera línia.

divendres, 9 de gener del 2009

Què podem fer davant la Grip i/o refredat?

La grip ataca aquests dies i es parla d'epidèmia i inclòs de col·lapse sanitari!.




Per tant que podem fer davant la Grip i/o refredat?


Seguir una sèrie de normes de sentit comú:
1.- no prendre xarop antitusígeno si tenim tos productiva (amb mocs)
2.- paracetamol per a la febre
3.- un antiinflamatori per al coll inflamat
4.- no abusar dels esprays per al nas en cas de congestió nasal
5.-mel amb llimona per suavitzar el coll
6.- beure molta aigua, etc. segons els símptomes que presentem.

A més, recomano llegir aquest formidable article de Vicente Baos:
http://vicentebaos.blogspot.com/2008/12/la-epidemia-de-gripe-o-lo-que-sea.html

Faig un resum:
1.- No existeix cap bacteri que provoqui dolor faringi, tos i congestió nasal: sempre serà un virus !
2.- En una persona que no pateixi patologia de risc (EPOC, ancià, cardiópata, etc.), les infeccions respiratòries no provocaran més que molèsties.
3.- Si perdura més d'una setmana o apareix símptomes focals (otitis, sinusitis o d'altres) serà necessari consultar.
4.-Rentar-se sovint les mans, no usar més d'una vegada els mocadors de paper, redueix el risc i la transmissió dels virus.
5.-Automedicar-se amb paracetamol és segur i suficient per a la majoria dels quadres catarrals.

L'important no és la febre sinó el que acompanya en forma de símptomes a la febre, i en la major part són símptomes lleus ben coneguts.

Més informació:
http://www.gencat.cat/ics/usuaris/campanyes/refredat_grip/index.html

i aquest de per què el Sistema Sanitari està colapsat:
http://rafabravo.wordpress.com/2009/01/09/mocofobia/

Trombolisis en ressucitació extrahospitalària, sense benefici en l´infart cardíac

Un equip internacional coordinat per investigadors de les Universitats de Colònia i Heidelberg d´Alemanya, ha demostrat que la trombolisis durant la ressucitació extrahospitalària no aporta cap benefici després de l'infart cardíac, segons un estudi, que es publica en l'últim número de The New England Journal of Medicine.
Bernd W. Böttiger, coordinador d'aquest estudi multicèntric i doble cec, ha afirmat que quan tenecteplasa va ser utilitzada sense teràpia antitrombótica complementària durant el suport avançat de per l´aturada cardíaca extrahospitalaria no van detectar cap tipus de millora en comparació amb el placebo.

Els investigadors no han observat diferències significatives entre tenecteplasa i placebo en la supervivència als trenta dies, l'admissió hospitalària, el retorn a la circulació espontània, l'alta hospitalària i els resultats neurològics.

DOCUMENT: PROJECTE DE DECRET SOBRE PRESCRIPCIÓ INFERMERA A ANDALUCÍA


La Conselleria de Salut d'Andalucia ha sotmès a informació pública el 'Projecte de Decret pel qual es defineix l'actuació de les infermeres i els infermers en l'àmbit de la Prestació Farmacèutica del Sistema Sanitari Públic d´Andalucía'.



Més informació:


Teràpia hormonal per al càncer colorectal


Font: JANO.es
Un estudi nord-americà, diu que la combinació d'estrògens i progestina pot disminuir el risc d'aquest tumor fins a un 45% .

La combinació d'estrògens i progestina, teràpia hormonal que es desaconsella com a tractament per a dones postmenopàusiques després d'observar que podia elevar el risc de càncer de mama, podria disminuir el risc de càncer colorectal fins en un 45%, segons un estudi de la Universitat de Minnesota (Estats Units).

Els resultats de la investigació es publiquen a "Cancer Epidemiology, Biomarkers and Prevention".

Més informació:

Implantació d'una nova vàlvula cardíaca aòrtica sense cirurgia a cor obert

Font: EUROPA PRESS

Una tècnica innovadora per a la implantació d'una nova vàlvula cardíaca aòrtica sense cirurgia a cor obert s'ofereix als pacients a l'Hospital NewYork-Presbyterian. Conegut com PARTNER (Placement of AoRTic trNscathetER valves), aquest estudi es en pacients en què la cirurgia de reemplaçament de vàlvules cardíaques a cor obert suposa un alt risc o no és adequat.

Per evitar aquests riscos, la vàlvula es col loca a través de l'artèria femoral o amb una petita incisió en les costelles del pacient.

Més informació en Castellà:

Actualmente, unas 200.000 personas de Estados Unidos necesitan una nueva válvula cardiaca, pero casi la mitad de ellos no la pueden recibir por distintas razones. "Esta tecnología podría salvar las vida de miles de pacientes con enfermedades cardiacas que no tienen otras opciones terapéuticas", explica el doctor Martin Leon, principal investigador del estudio y director asociado del Cardiovascular Interventional Therapy (CIVIT)de la Universidad de Columbia.

Este nuevo avance, elaborado con tejido de pericardio bovino cosido a mano a una estructura de metal, se implanta a través de un catéter mediante dos métodos: mediante el acceso al corazón a través de la arteria femoral de la pierna del paciente, o a través de una pequeña incisión entre las costillas y su ventrículo izquierdo. Ambos procedimientos se realizan en un corazón que late, sin necesidad de bypass cardiopulmonar y sus riesgos asociados.

"El estudio puede mostrar que esta válvula de sustitución es una alternativa segura y efectiva a la cirugía abierta, que sigue siendo el 'estándar de oro' para la mayoría de los pacientes", asegura el doctor Craig Smith, investigador principal junto a Leon y director de cirugía cardiotorácica en el hospital NewYork-Presbyterian.

RECUPERACIÓN MÁS RÁPIDA

Los procedimientos del implante de esta válvula dura en torno a 90 minutos, en comparación con las cuatro o seis horas de operación a corazón abierto.

Además, la operación a corazón abierto puede requerir de dos a tres meses de recuperación, a diferencia de los pocos días necesarios para esta nueva válvula.

Todo esto se suma a los peligros de la operación a corazón abierto, en la que el cirujano corta a través del esternón, detiene el corazón, quita la válvula y la reemplaza. El PARTNER es un estudio prospectivo con dos brazos de tratamiento.

En el brazo de cirugía, los pacientes son asignados al azar a recibir la nueva válvula cardiaca o la cirugía a corazón abierto. En el brazo médico, los pacientes que se consideran no aptos para la cirugía a corazón abierto son asignados al azar entre esta válvula o un tratamiento médico adecuado.

Nou test per a la detecció del VIH i l'hepatitis en donacions de sang




Font: JANO.es

Desenvolupat per Roche, ha sigut autoritzat per la FDA dels Estats Units

La FDA nord-americana ha autoritzat una nova prova d'àcids nucleics de Roche per a la detecció del VIH i del virus de l'hepatitis C (VHC) i de l'Hepatitis B (VHB) en un únic anàlisi automatitzat, amb l'objectiu d'elevar la seguretat de la sang procedent de donacions, segons informa el laboratori en un comunicat.

La prova, anomenada "Cobas TaqScreen MPX Test", es realitza a la plataforma totalment automatitzada en temps real, ideada per incrementar l'eficàcia del processament amb un disseny modular únic i preparat per l'ús de reactius.

Segons va declarar el director de Roche Diagnòstic Molecular, Daniel O'Day, "el test múltiple ha tingut una àmplia acceptació i ha demostrat un rendiment excel lent en bancs de sang de tot el món".
Més informació:

dijous, 8 de gener del 2009

Els hospitals de la xarxa pública catalana atenen una mitjana de 70.000 urgències a la setmana







NOTA INFORMATIVA DEL DEPARTAMENT DE SALUT
Els hospitals de la xarxa pública catalana atenen una mitjana de 70.000 urgències a la setmana

A Catalunya hi ha epidèmia de grip segons els indicadors virològics i de morbilitat del Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC).
Des del mes de desembre que es va activar el PIUC s’han atès unes 330.000 visites a urgències. L’activitat d’urgències als hospitals infantils se situa al voltant de les 23.000 visites
Des de l’1 de desembre els centres d’Atenció Primària han atès un total de 3.173.439 visites
Els serveis d’Atenció Continuada Urgent Territorial (ACUT) han visitat 160.000 pacients i més de 4.800 domicilis i el 061 ha rebut 180.000 trucades i ha efectuat visites a 10.100 domicilis

L’activitat d’urgències als hospitals generals de la xarxa pública és elevada, i se situa al voltant de les 70.000 assistències setmanals, el que suposa aproximadament 330.000 visites ateses a urgències durant les 5 setmanes que han passat des de l’activació del PIUC ( Pla integral d’Urgències de Catalunya) el mes de desembre de 2008.
Encara que el volum d’activitat d’urgències és similar a la de l’any anterior, s’observa un lleuger increment tant en el percentatge de malalts ingressats (que ha passat del 9,5% al 10,3% en el que va de període PIUC) com en el de defuncions hospitalàries (que han passat de 2.245 a 2.304 en aquest període PIUC, el que suposa un increment del 2,6%), indicant de manera indirecta que es tracta de malalts més complexos i/o fràgils.
L’activitat d’urgències als hospitals infantils és pràcticament la mateixa de l’any anterior, i es situa al voltant de les 23.000 visites en aquest període, i uns 2.125 nens ingressats.Aquesta elevada activitat d’urgències també s’observa a la resta de dispositius. Així, a l’atenció primària, els serveis ACUT (Atenció Continuada Urgent Territorial) han atès pràcticament 160.000 visites i més de 4.800 domicilis en el que va de període PIUC. El 061 ha atès pràcticament 180.000 trucades i 10.100 domicilis, el que suposa un volum lleugerament inferior als valors de l’any passat (un 7,2% i un 11,4%, respectivament).
El telèfon 061 va arribar a atendre, el passat 26 de desembre, més de 7.000 trucades.Tècnicament hi ha una situació d’activitat epidèmica, amb una taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella al voltant dels 140 casos per 100.000 habitants.
Cal tenir en compte també que existeix una gran quantitat de virus que produeixen afeccions catarrals i processos respiratoris pseudo-gripals, que poden contribuir a l’elevada activitat, ja que són la causa més freqüent d’infeccions respiratòries, especialment en les èpoques de baixes temperatures, en què és més habitual l’acumulació de persones en espais tancats, facilitant el contagi, i en què són habituals els canvis bruscos de temperatura, donades les diferències entre l’interior dels edificis i l’exterior.
No es pot parlar de saturació o col·lapse de les urgències hospitalàries, atès que, fins al moment, no hi ha hagut dificultats especials per a disposar de llits quan ha estat necessari ingressar un malalt. Hem de recordar que en el PIUC d’aquest any es preveu la contractació de 18.000 altes hospitalàries addicionals, aproximadament (14.831 d’aguts, 1.510 de subaguts i 1.963 sociosanitàries). També s’han reforçat altres dispositius: 26 PADES, 1.200 pacients d’hospitalització a domicili i 12-14 unitats de transport sanitari.
El Departament de Salut recorda que la major part dels processos virals respiratoris són autolimitats, amb pocs dies de durada, i que cursen amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, que habitualment no requereixen atenció sanitària.
D’altre banda, no existeix un tractament etiològic d’aquests processos, sinó que s’apliquen únicament mesures pal·liatives dels símptomes que busquen millorar el confort de les persones i prevenir les possibles complicacions, especialment en els nens i les persones fràgils. Per tant, en el cas de les persones sanes i sense factors de risc, és molt important l’autocura, i en cas de dubtes o consultes, es poden utilitzar dispositius com Sanitat respon o les oficines de farmàcia per a demanar consell. Només cal buscar atenció sanitària si, passats 3-5 dies des de l’inici del procés, l’evolució no és favorable, i aquests casos habitualment no requereixen atenció hospitalària, sinó que el dispositiu més adient per a abordar el problema de salut és l’equip d’atenció primària.
És important que la població faci un bon ús dels serveis sanitaris, i que només els utilitzi quan sigui necessari. Al voltant del 50-75% de les visites ateses a urgències hospitalàries corresponen a malalts que en l’escala de triatge d’urgències són classificats com nivell 4 (situacions que no comporten cap risc vital) o nivell 5 (situacions no urgents, que permeten una demora o poden ser derivades al seu metge de família, sense risc per al pacient).

MÉS INFORMACIÓ AMB RELACIÓ A LA GRIP:

A Espanya: http://noticias.hispavista.com/sociedad/sanidad/20090107210252/sanidad-alerta-de-un-repunte-de-casos-de-gripe-en-espana-para-las-proximas-semanas/

Seguiment a Google Flu: http://www.google.org/flutrends/

Nous antipsicòtics: escàs avanç terapèutic








News Butlletí Groc:
Nous antipsicòtics: escàs avanç terapèutic

Avaluació de Gliptines

Novetat Terapèutique editada per Rioja Salud (Consejería de Salud del gobierno de La Rioja)
Avaluació de Gliptines

Avaluació de la Melatonina i Lenalidomida

Full d´avaluació de medicaments de Castilla-La Mancha:

Nous Fàrmac pel Tractament de l´Artritis Reumatoide

Butlletí Farmacoterapèutic de Castilla-La Mancha:
Fàrmacs pel tractament de l´Artritis Reumatoide.

Avaluació de Retapamulina



RETAPAMULINA



Crítica a la publicitat: http://tinyurl.com/8pv7va

Nou Medicament a Exàmen: http://tinyurl.com/86egdn

Informe complert d´avaluació: http://tinyurl.com/9fef6l

Valoració de l´ Ezetimiba (CEVIME)





FRASE RESUM:
Continuar utilitzant els tractaments hipolipemiants que han demostrat reducir la morbimortalidat cardiovascular, ja que la informació disponible fins al moment sobre ezetimiba no permet recomanar el seu ús en un grup determinat de pacients.

QUALIFICACIÓ: “NO VALORABLE: INFORMACIÓ INSUFICIENT”

Informe d´avaluació realitzat pel CEVIME (Centro Vasco de Información de Medicamentos):

EZETIMIBA:
Nou Medicament a Exàmen: http://tinyurl.com/7vk7ey
Informe complert d´avaluació: http://tinyurl.com/a4m84x