Estatines i el seu pes especific a la prevenció primària de la MCV

Ara que la simvastatina (l'estatina de major ús a la pràctica) és barata, fora de patent i sense aparent interès per part de cap promotor, es quedarà fora d'aquest debat?.

Font: Hemos leido...

Dels nostres companys valencians...(Farmaceutics d´Atenció Primària de la Comunitat Valenciana)

Des d'aqui una salutació per la seva bona feina!

Noticia:
Des del punt de vista de l'evidència científica, el significat de les estatinas en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular és encara una qüestió pendent.

Amb l'objectiu d'aclarir aquest assumpte, Mills i col·laboradors acaben de publicar a la revista del Col·legi Americà de Cardiologia, una revisió sistemàtica de les dades publicades.Per a això van realitzar una recerca bibliogràfica de bases de dades electròniques fins a maig de 2008 d'assaigs clínics randomitzats d'almenys un any de durada, duts a terme amb alguna estatina (a excepció de la cerivastatina), en prevenció primària de malaltia cardiovascular.

Es van definir els estudis com de prevenció primària si la majoria dels pacients (almenys el 50%) no presentava antecedents de cardiopatia coronària. Van descartar els assaigs que sol mesuraven variables subrogades i aquells que van incloure pacients diabètics d'alt risc o el risc cardiovascular dels quals a deu anys fos major del 20%.

Finalment van incloure 20 assaigs clínics que van complir els criteris de selecció.

Curiosament, cap amb simvastatina ni amb rosuvastatina (encara no s'havia publicat l'assaig Júpiter).



Els principals resultats comunicats són :

1.-Mortalitat per qualsevol causa (dades procedents de 19 assaigs n=63899), RR 0,93 IC95%:0,87-0,99, p=0,03.

2.-Mortalitat cardiovascular (dades procedents de 17 assaigs n=59469), RR 0,89 IC95%:0,81-0,98, p=0,02.

3.-Episodis cardiovasculars. (dades procedents de 17 assaigs n=53371). RR 0,85 IC95%:0,77-0,95, p=0,004.

4.-Infart de Miocardi. (dades procedents de 17 assaigs n=52976). RR 0,77 IC95%:0,63-0,95, p=0,01.

5.-Càncer. (dades procedents de 10 assaigs n=45469). RR 1,02 IC95%:0,94-1,11, p=0,59.

6.-Rabdomiólisis. (dades procedents de 9 assaigs n=39383). RR 0,97 IC 95%:0,25-3,83, p=0,96.

Els autors conclouen que les estatinas tenen un clar paper en la prevenció primària de morts o esdeveniments clínics significatius d'origen cardiovascular i esperen que els seus resultats facin debat en criteris clínics i farmacoeconómicos per iniciar el tractament.

Afegeixen que els beneficis, riscs i costos d'un tractament per a tota la vida s'haurien de ponderar acuradament amb altres estratègies preventives, com l'aspirina.

Acaben reclamant la necessitat de disposar d'evidència que permeti conèixer si existeixen diferències entre les diferents estatinas.

Com limitacions del seu metanálisis exposen el possible biaix de publicació, no haver trobat cap assaig amb simvastatina que complís els seus criteris o no haver pogut examinar la diferència d'efectes adversos entre les diferents estatinas per falta d'estudis.

Si fa pocs dies en el cas de l'assaig Júpiter comentàvem que no sabiem que dir, amb aquest estudi seguim igual.

Encara que tenim la impressió que haurem d'estar atents a la possible repercussió que aquests i/o altres estudis puguin tenir en noves guies o recomanacions d'actuació clínica i la seva aplicabilitat en països que, com Espanya, el risc basal de la població és 3,5 vegades menor que al Regne Unit.

Més informació:

http://www.hemosleido.es/?p=478

L´assaig SEARCH amb Estatines. Dubtes....???

A la conferència de l'American Heart Association es van presentar els resultats, encara no publicats, de l'assaig SEARCH.

Es tracta de l'assaig clínic més gran dut a terme amb l'objectiu de conèixer l'eficàcia i seguretat d'una baixada intensiva dels nivells de colesterol en prevenció secundària en pacients amb cardiopatia isquèmica.

L'assaig va reclutar 12.064 pacients amb infart de miocardi (IM), aleatorizats en un disseny factorial 2 × 2 i seguits durant una mitjana de 6,7 anys.

Es va comparar l'impacte d'una baixada intensiva de lípids amb simvastatina 80 mg/dia versus la teràpia estàndard amb simvastatina 20 mg/dia.

Addicionalment, es va valorar si la suplementació amb 2 mg d'àcid fòlic +1 mg vit B12 diaris té un efecte protector en aquests pacients. Ja que alguns estudis previs mostren certa relació entre nivells alts d'homocisteína en sang i risc de sofrir un IM, és possible que la reducció que provoquen l'àcid fòlic i la vitamina B12 en els nivells d'homocisteína es comporti com a factor protector.

El grup que prenia 80 mg va aconseguir una baixada mitja de LDL-colesterol de 14 mg/decilitre més que amb la dosi estàndard de 20 mg.

Aquesta reducció addicional de LDL-colesterol no es va traduir en una reducció estadísticament significativa del risc d'esdeveniments cardiovasculars majors (24,5% vs 25,7%; HR 0.86, IC95% 0.68-1,09), mortalitat per qualsevol causa (16,0% vs 16,1%), mortalitat cardíaca (7,4% vs 7,3%) o ACV (4,2% vs 4,6%).

La suplementación amb àcid fòlic + vit B12, per la seva part, tampoc no va mostrar cap benefici en la prevenció secundària d'esdeveniments vasculars, malgrat disminuir un 28% els nivells basals d'homocisteína.

Es pot destacar que 3 pacients (0,05%) en el grup de simvastatina 20 mg van desenvolupar miopatia davant 53 (0,88%) en el grup que prenia simvastatina 80 mg.Això suposa un increment del risc relatiu de 1667%, i un NNH (nombre necessari de pacients a tractar per produir un dany) de 122.

A més, 7 persones van desenvolupar rabdomiolisis en el grup que prenia 80 mg davant cap en el grup de 20 mg