Impacte a llarg termini del tiotropio en la malaltia pulmonar obstructiva crònica

Un estudi publicat recentment va avaluar els efectes de la teràpia amb tiotropio, en un seguiment de quatre anys, i va mostrar una millora de la funció pulmonar, qualitat de vida i exacerbacions.

No obstant això, l'efecte broncodilatador (expressat a través de la disminució de FEV1) no va mostrar diferències significatives en comparar-ho amb placebo

Més informació:

"Esto es lo que concluyen los autores de un ensayo clínico desarrollado para evaluar el impacto a largo plazo de la terapia con bromuro de tiotropio, cuyos resultados se han publicado recientemente en The New England Journal of Medicine (2008;359:1543-54.) ."

"El estudio, aleatorizado, doble ciego y controlado con placebo, evalúa como resultado principal la variación del volumen espiratorio forzado en un segundo (FEV1).

Los resultados secundarios consideran el cambio de la capacidad ventilatoria forzada (VFC), la lentitud de la capacidad vital (SVC) y una valoración de la calidad de vida respecto a exacerbaciones y mortalidad, según el St. George’s Respiratory Questionnaire (SGRQ).

Los pacientes con EPOC de moderada a muy grave fueron reclutados en 490 centros de investigación en 37 países. De un total de 5.993 pacientes (edad media 65 ± 8 años) con una media del FEV1 de 1,32 ± 0,44 litros después de broncodilatación, se asignaron aleatoriamente 2.987 al grupo de tiotropio y 3.006 al grupo placebo. El seguimiento comprendió una evaluación al mes y luego cada seis meses hasta completar el período de estudio. Los pacientes con tres o más mediciones después del día 30 fueron incluidos en el análisis de la función pulmonar.

El grupo de tiotropio muestra mejores resultados en el FEV1 manteniéndose durante todo el período de seguimiento, en comparación con el grupo placebo (P <>

La puntuación total en el SGRQ (en el periodo de 4 años) mejoró en el grupo del tiotropio en comparación con el placebo, indicando la asociación del tiotropio con una reducción del riesgo de exacerbaciones, hospitalizaciones e insuficiencia respiratoria.

El seguimiento no fue completo; A los dos años 4.383 pacientes completaron el estudio (73%), 3.891 (65%) a los 3 años y 3.569 (60%) en un tiempo menor a 45 meses.

Las pérdidas en el seguimiento se debieron principalmente a eventos adversos y falta de consentimiento informado. Los autores detallan las causas de pérdidas y declaran la realización de un análisis por intención de tratar para los eventos adversos. Estos incluyen: exacerbaciones de la EPOC, neumonía, disnea, insuficiencia respiratoria, infarto de miocardio y accidentes cerebrovasculares, todos sin diferencias significativas entre los grupos.

Finalmente, los autores concluyen que la terapia con tiotropio se asocia a mejorías en la función pulmonar, calidad de vida y exacerbaciones durante el período de estudio, pero no reduce significativamente la tasa de disminución del VEF1. Los autores explican las razones de este resultado discrepante al de estudios anteriores.

Hay que tener en cuenta que una tercera parte de los pacientes interrumpió el tratamiento con tiotropio antes de los cuatros años (Tabla 1). No obstante, sus resultados secundarios son compatibles con los de una revisión Cochrane publicada el año 2005¹."

"Tabla 1. Muestra la probabilidad de interrupción del tratamiento en el grupo tiotropio y en el grupo placebo"

Artículo de referencia:

Tashkin P, Celli B, Senn S, Burkhart D, et al. A 4-Year Trial of Tiotropium in Chronic Obstructive Pulmonary Disease. N Engl J Med 2008;359:1543-54.

1. Barr RG, Bourbeau J, Camargo CA, Ram FSF. Tiotropio inhalado para la enfermedad pulmonar obstructiva crónica estable (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2007 Número 4. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane Library, 2007 Issue 4. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.).

Malalts de crisi

Malalts de crisi

Els metges atenen més casos d'ansietat i insomni
Algunes famílies ajornen la visita al dentista o el canvi d'ulleres per estalviar

Els problemes econòmics afecten l'alimentació

Font: Avui. Marta Ciércoles


Alguns tractaments dentals s'ajornen per temor a la crisi



La crisi econòmica comença afectant la butxaca i acaba malmetent, fins i tot, la salut. I no només perquè la situació d'incertesa laboral que viuen moltes persones es tradueix en episodis d'angoixa, insomni o ansietat, sinó perquè la manca de recursos -real o temuda- fa que moltes famílies comencin a retallar despeses, entre les quals també s'inclouen les de salut. Les visites a l'odontòleg, al fisioterapeuta o al podòleg -serveis tots de pagament- deixen de ser prioritàries i la revisió de la vista o les ulleres noves, de sobte, poden esperar un any més. Els casos més extrems, però, són les persones que no poden comprar els medicaments que el metge els ha receptat.

Aquestes són algunes de les conseqüències més visibles que la crisi està tenint en la salut dels ciutadans. Almenys són els efectes que veuen dia a dia els professionals de molts centres d'atenció primària (CAP) de Catalunya, com la doctora Montserrat Romaguera, metge de família del CAP Ca n'Oriac de Sabadell i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

La doctora Romaguera afirma que els col·lectius que estan patint més la crisi són els joves que no poden fer front al pagament de les hipoteques i els immigrants. "Fins i tot hem tingut casos de pacients amb idees de suïcidi", assegura. Persones que no arriben a final de mes, famílies a un pas del desnonament o que es veuen obligades a llogar habitacions de casa per pagar el lloguer o la hipoteca... "Això danya la intimitat familiar i, a la llarga, la salut", afirma la doctora.

Els efectes de la crisi deixen rastre en molts hàbits quotidians que afecten la salut. La doctora Romaguera afirma que a les consultes de nutrició del CAP on treballa les infermeres han detectat una caiguda del consum de proteïnes. Les proteïnes estan especialment presents en aliments més cars, com la carn o el peix. Però les famílies no només estalvien en menjar, també en activitats extraescolars i esportives dels fills. "Això es tradueix en més hores de televisió i en més obesitat", resumeix la metge.

A banda dels trastorns de caire més psíquic, hi ha pacients que, a causa de la tensió, arriben a la consulta amb palpitacions, dolor al pit -en aquests casos cal descartar una patologia cardíaca- o problemes musculars. En tot cas, i malgrat que els pacients demanen medicaments per combatre aquests símptomes, "la solució no sempre es troba en els fàrmacs", afirma Romaguera.

La doctora afirma que els pacients han de buscar recursos propis per superar la situació. De vegades, el paper del metge passa més per oferir consell que no pas per fer receptes. Per exemple, ajudant un pacient que ha perdut la feina a crear-se una rutina. "La persona que s'ha quedat a l'atur no pot caure en l'hàbit de llevar-se a les 11 del matí. Ha d'imposar-se una rutina: fer cursos, buscar feina..."

Quina és la millor dieta per a perdre pes?

Quina és la millor dieta per perdre pes?

Avaluant l'evidència

Segons dos estudis publicats recentment, les dietes baixes en carbohidrats i la dieta mediterrània són les millors per perdre pes i, a més, aquesta última prevé de malalties cròniques en la població i redueix la mortalitat global en un 9% .

Font: Ministerio de Sanidad

"El incremento global de la obesidad es uno de los mayores retos de salud pública del siglo XXI. Desde la década de los 80, la prevalencia de obesidad se ha triplicado en muchos países europeos. El número de dietas para perder peso también ha incrementado. Sin embargo, es necesario realizar ensayos clínicos más rigurosos para determinar su efectividad y seguridad.

Recientemente se han publicado en la revista The New England Journal of Medicine (2008 Jul 17;359(3):229-41.) los resultados de una intervención dietética randomizada que comparaba la pérdida de peso y la seguridad de 3 dietas populares: una baja en grasa, una baja en carbohidratos (sin restricción calórica) y la dieta mediterránea. Este estudio bien diseñado e implementado no presenta las limitaciones frecuentes de ensayos anteriores, ya que dispone de un período de estudio relativamente largo (2 años), incluye una muestra considerable ( > 300 sujetos con obesidad moderada) y presenta una alta adherencia (95,4% al primer año y 84,6% al segundo año). Los tres grupos recibieron una intervención de iguales características (siguiendo los mismos protocolos) y la única diferencia entre ellos fue el tipo de dieta, esencial para establecer una comparación no sesgada.
Los resultados mostraron que la pérdida de peso fue mayor tras seguir la dieta baja en carbohidratos y la dieta mediterránea comparada con la dieta baja en grasa, con una media de pérdida de peso (entre cumplidores) de 5,5 kg, 4,6 kg y 3,3 kg, respectivamente. Las diferencias entre la pérdida de peso se reflejaron en un cambio relativo de los marcadores proteína C-reactiva, adiponectina y leptina.
Comparado con las otras dietas, la dieta baja en carbohidratos mostró un efecto más favorable sobre el perfil de lípidos y obtuvo una mayor disminución en el ratio de colesterol total respecto del colesterol-HDL. La dieta Mediterránea fue la que mostró un mayor efecto en la reducción de niveles de insulina y de glucosa plasmática (entre diabéticos), hecho que puede atribuirse a los efectos de ácidos grasos monosaturados presentes en el aceite de oliva. Los resultados ponen de relieve la importancia de considerar el efecto global de las dietas para perder peso sobre la salud ya que los beneficios de dietas de composición saludable, como la mediterránea, van más allá de la simple pérdida de peso. Los autores proponen que el consejo dietético ofrecido por el personal sanitario sea individualizado según las preferencias del paciente y de sus necesidades metabólicas.

Beneficios de la dieta mediterránea
Recientemente se han destacado otros beneficios de la dieta mediterránea en un metaanálisis publicado en el British Medical Journal (2008;337:a1344.). Se realizó una revisión sistemática de 12 estudios de cohorte prospectivos que examinaban la asociación entre adherencia a la dieta mediterránea y la mortalidad y diversas enfermedades crónicas frecuentes. Las cohortes incluyeron más de 1,5 millones de sujetos, seguidos durante 3-18 años. La dieta mediterránea se asoció con una reducción significativa del riesgo global de mortalidad en un 9% (Figura 1), mortalidad cardiovascular en un 9%, incidencia y/o mortalidad por cáncer en un 6% e incidencia de parkison y alzheimer en un 13%. Los resultados sugieren la importancia de promover la dieta mediterránea como una estrategia para la prevención de enfermedades crónicas en la población.
Figura 1. Riesgo de todas las causas de mortalidad asociadas con un incremento de 2 puntos en la escala de adherencia a la dieta mediterránea. Los cuadrados representan la magnitud del efecto, las líneas el intervalo de confianza del 95%; el diamante representa la magnitud total del efecto. "

Artículos de referencia:
Shai I, Schwarzfuchs D, Henkin Y, Shahar DR, Witkow, S. et Al. Weight loss with a low-carbohydrate, Mediterranean, or low-fat diet. N Engl J Med. 2008 Jul 17;359(3):229-41.
Sofi F, Cesari F, Abbate R, Gensini GF, and Casini A. Adherence to Mediterranean diet and health status: meta-analysis. BMJ 2008;337:a1344

El curiós cas de l'home que va vèncer el VIH

MUTACIÓ GENÈTICA
El curiós cas de l'home que va vèncer el VIH

• El pacient sofria una leucèmia i per curar-la requeria un trasplantament de medul·la
• El donant de la medul·la porta una mutació genètica que li fa immune al virus
• El cas podria obrir la porta a noves estratègies per curar la sida

Font: ELMUNDO.ES



"MADRID.- Tiene 42 años. Es americano, vive en Berlín y, desde hace unos meses, es el paciente más solicitado por los médicos de todo el mundo, que quieren estudiar su caso único. El interés se debe, ni más ni menos, a que este hombre ha vencido al VIH. Al menos, ha podido con él durante 600 días, que es el tiempo que lleva sin la presencia del virus en su sangre."

"La historia, de la que se hace eco
'The Wall Street Journal', comenzó cuando el paciente, ya enfermo de sida, desarrolló una leucemia. A pesar del tratamiento a base de radioterapia y quimioterapia, la solución pasaba inevitablemente por un trasplante de médula. Y en este punto su doctor, el hematólogo Gero Hütter, de la Charité Medical University de Berlín, tuvo una idea. De entre los 80 donantes compatibles con el paciente que vivían en Alemania, el galeno eligió la muestra 61, que pertenecía a un individuo con una mutación genética, heredada de sus padres, que le hace inmune a casi todas las cepas del VIH."

"Esta mutación natural es conocida como la delta 32 CCR5. El CCR5 es una molécula que actúa como una puerta de entrada y deja al VIH vía libre para que infecte a las células. Las personas que presentan la mutación -alrededor del 1,5% de la población, principalmente del norte de Europa- son resistentes a la infección.
Antes de realizar el trasplante, el equipo médico ordenó al paciente que dejara de tomar los fármacos antirretrovirales que mantienen el sida a raya, porque temían que pudieran dificultar la adaptación de las células trasplantadas. Planeaban restaurar la terapia en cuanto el VIH reapareciera otra vez en su sangre. Pero nunca lo hizo. Nunca, hasta ahora, ha vuelto a dar señales de vida. Casi dos años después del trasplante, el hombre aún está recuperándose de la leucemia, pero no tiene que preocuparse, de momento, por el sida.
"Estoy muy sorprendido", ha reconocido al diario estadounidense el doctor Gero Hütter. Normalmente, cuando un seropositivo deja de tomar la medicación, el virus aprovecha para propagarse otra vez por el organismo. Es cuestión de días o, como mucho, semanas. Pero en esta ocasión, parece que las células trasplantadas, con la mutación genética, han vuelto al paciente inmune a la enfermedad que padecía.

Una esperanza
El caso ha sido tan asombroso que se ha debatido en distintos foros científicos relacionados con el sida. Todos los expertos coinciden en señalar, según recoge la Asociación Americana de Investigación del Sida (Amfar), que "aunque pueden quedar restos del VIH en el paciente, está funcionalmente curado".

No obstante, los especialistas advierten de que este tipo de trasplantes no es una opción válida para los 33 millones de personas que viven en el mundo con VIH. Primero, por los muchos riesgos que conlleva, incluyendo un aumento de las infecciones y de la mortalidad. Segundo, porque el coste de esta intervención supera los 250.000 dólares y, en tercer lugar, porque el número de personas con la mutación delta32-CCR5 y que puedan ser donantes es muy pequeño.



Sin embargo, el caso del paciente de Berlín es esperanzador y abre la puerta a nuevas aproximaciones de la terapia génica -aunque ha sido muy polémica y controvertida hasta la fecha- y al desarrollo de estrategias que actúen de forma similar a lo realizado en Alemania."

La "coordinació" de la Sanitat Espanyola

Distribució de la vacuna contra el Virus del Papiloma Humà (VPH) triada i any d'administració

Mireu la notícia d'un diari d'ambit estatal:

Cadascú amb el seu

Això és el que s'anomena un sistema Nacional de Salut "per i per a tots"

Font: El Supositorio. Vicente Baos

Otitis Externa a Un Diabètic i Staphilococo Aureus Resistent!!!

Un envio un cas clinic publicat per Roberto a Sinestesia Digital:


"Recientemente entablé singular combate con un Staphilococo Aureus responsable de una otitis externa bastante peleón. La historia es la siguiente:

"Paciente de 36 años, diabético tipo II con ADO, con buen control metabólico que comienza con secrección purulenta por CAE de oido izquierdo, después del verano, el año pasado tuvo un episodio similar que cedió en unos meses por sí solo, no tenía dolor ni prurito.

Otoscopia: Exudado blanquecino no algodonoso, no se ve mb timpánica. Impresiona de otitis media por que refería que inicialmente tenia dolor y tras comienzo de supuración cedió. Se pauta amoxicilina-ac. clavulámico 875 mg/8h 7 días, y satisfecho le mando a casa.

A los 5 días vuelve, está igual. Otoscopia, dolor a la introducción de otoscopio, exudado blanquecino,esta vez se ve el tímpano y está integro y no se observa ni cicatriz ni perforación de mebrana timpánica. Se pauta ciprofloxacino 500mg/12 h oral y microspor para cubrir hongos.
Se coge exudado, que se recibe a los 7 días y era: 30-50% S. aureus resistente a polimixina B, vamos un germen de poca monta.
A los 7 dias de tratamiento el paciente vuelve, sigue igual. Uno empieza a pensar en que falla, pero bueno se confía en el diagnostico y pasamos a cipro esta vez via tópica, y cruzamos los dedos.
A los 4 días vuelve, que sigue igual (esta vez no habia hecho bien el tratamiento había comenzado hace 2 días, no todas las tomas ...), se vuelve a coger exudado y ... vuelve a crecer el mismo S.aureus, que era muy cabezón, se dejó mismo tratamiento confiando en exudado y que esta vez el paciente realizase bien la pauta, volvió a los 10 dias ... habiamos ganado y alli no quedaba un aureus ni na de na.
Entonces uno se pregunta es más eficaz el tratamiento tópico que por via oral en las otitis externas.
Pues bien esa pregunta no se la hicieron los señores Rosenfeld R M, Singer M, Wasserman J M, Stinnett S en "Systematic review of topical antimicrobial therapy for acute otitis externa" ya que hicieron una revisión sistemática sobre el tratamiento antibiótico tópico en la otitis externa aguda, llegando a la conclusión de que los antibióticos tópicos tienen una gran eficacia con tasas de curación del 65-80% con 10 días de tratamiento, que las quinolonas tenían un 8% más de tasa de curación que los antibióticos que no son quinolonas (IC 95%, de 1% a 16%), pero estadísticamente eran equivalentes en cuanto a tasas de curación y efectos adversos si bien la ventaja de las quinolonas radica en que se pueden administrar si el tímpano está perforado.

La verdad es que en la revisión solo comparan antibióticos tópicos entre ellos y frente a antisépticos, no comparan antibióticos tópicos frente a antibióticos por via oral.
Pero los siguientes individuos: Roland PS, Belcher BP, Bettis R, Makabale RL, Conroy PJ, Wall GM, Dupre S, Potts S, Hogg G, Weber K, Cipro HC Study Group si comparan antibiótico tópico frente a antibiótico tópico más antibiótico por vía oral en "A single topical agent is clinically equivalent to the combination of topical and oral antibiotic treatment for otitis externa".

Comparan: cipro+hidrocortisona tópica vs a neomicina/polimixina b/hidrocortisona tópica con amoxicilina siendo ambas equivalentes tanto en niños como en adultos, recomendando cipro-hidrocortisona por menor exposición sistémica, menor ototoxicidad y menor frecuencia de administración.

Así que si el tratamiento de elección parece ciprofloxacino tópico, además es el único preparado que existe como antibiótico tópico otológico."

"En conclusión, maldito Aureus, WE ARE THE CHAMPIONS!!!."

2 Noves preguntes Cochrane

Cochrane de nou!!!

Aquest mes, 2 preguntes i 2 respostes:

1. Fá una prevenció eficaç la vacuna la grip en adults sans?
Doncs la respostes és .... que no hi ha suficient evidència per afirmar si la vacunació de rutina a adults sans sigui efectiva. S'ha vist que no afecta el nombre de persones que va a l'hospital o que falta al treball.

2. Les ortesisars redueixen el dolor produït pel peu cavo?
Comparada amb ortesis falses, les ortesis plantars a mida redueixen i redistribueixen la presion plantar i conseqüentment disminueixen el dolor aproximadament un 75%. Milloren la funcionalitat del peu. A més no hi ha diferència quant a efectes adversos en ambdós grups.

Jove: La revista científica basada en vídeos

Aqui teniu primera revista científica basada en vídeo i d’accés obert: JoVE (que no és ‘jove’, sinó l’acrònim de Journal of Visualized Experiments). Ha sigut descuberta -tot i que es vallençar el 2006!- navegant pel portal que dona accés a les nombroses publicacions de l’editor Springer -revistes, llibres, e-books-, subscrites pel CRAI i el CBUC, i concretament a l’apartat Springer Protocols –> Video Protocols.
Ja inclou més de 200 vídeos, no només de protocols, sinó de les següents categories:

Basic Protocols
Neuroscience
Developmental Biology
Cellular Biology
Plant biology
Microbiology
Immunology

Les revistes The Scientist (”Online videos catch on,” 22 Agost, 2007) i Nature News (”YouTube for test tubes,” 23 Nov, 2006) en van parlar, i ara el Nature News informa d’un fet important per a tota revista científica o mèdica: la seva indexació a MEDLINE-PubMed.

Ara ja hi ha d’altres editors que han creat publicacions científiques no-textuals, o híbrides, i sembla que, malgrat les reticències i els comentaris inclosos a l’article de The Scientist, el format vídeo i els multimèdia, en general, ja tenen un lloc en aquest sector. Vegeu, per exemple, SciVee, ScienceHack, Bioscreencast.

Potser us interessarà la lectura d’aquest article: Bourne, P., Fink, L. “Reinventing Scholarly Communication for the Electronic Age,” CTWatch Quarterly, Volume 3, Number 3, August 2007. http://www.ctwatch.org/quarterly/articles/2007/08/reinventing-scholarly-communication-for-the-electronic-age/.

El pressupost de Salut puja només un 2,7% però Geli assegura qualitat

"La capacitat d'inversió del 2009, la més austera dels últims anys.

Caldrà millorar la gestió, congelar la despesa en farmàcia i no hi haurà nous contractes"

Dolenta Noticia!!!

La consellera de Salut, Marina Geli, va assegurar ahir que la crisi econòmica "no posarà en crisi" el sistema sanitari català. Tot i que els pressupostos del departament per a l'any vinent només creixen un 2,77% respecte a l'any passat, i això vol dir un total de 9.412 milions d'euros, Geli va comprometre's que la qualitat assistencial no se'n ressentirà.

Algunes de les línies d'actuació que va avançar ahir la titular de Salut en la presentació del pressupost són una millora de la gestió, la congelació de la despesa en farmàcia i que, malgrat que es respectaran els increments salarials pactats amb el consell de la professió mèdica, no es contractarà nou personal.

"Com fan les empreses i les famílies -va explicitar-, amb els recursos que tenim hem de fer el màxim, el que és prioritari. Hem d'estalviar en el que puguem estalviar, i en el nostre sector no es tracta d'estalviar en serveis". Entre les prioritats destaquen l'atenció mèdica a casa del malalt, per telèfon o internet, perquè representen menys despesa que en un centre sanitari.

El pressupost més auster

El fet és que el de l'any vinent serà el pressupost més auster gestionat per Salut des que el tripartit governa la Generalitat. El creixement del 2,77% és la meitat del 5,5% que va pujar el del 2008. Això obliga Geli a parlar de "racionalització de la despesa".

El capítol d'inversió creix un 27,1% per continuar amb l'execució de les actuacions previstes al pla d'equipaments i ampliar prestacions com l'atenció bucodental als nens de 7 a 14 anys, la millora de l'assistència podològica per a diabètics i l'administració de la vacuna contra el papil·loma humà, prestacions que compten amb cofinançament de l'Estat. Una altra de les prioritats per al 2009 serà garantir una visió i una gestió del sistema sanitari pròximes al territori.

Pel que fa a la contenció de despesa, el principal esforç s'està realitzant en l'apartat de farmàcia, al qual el 2003 es dedicava gairebé el 25% del pressupost i ara és el 18,4%.

L'evolució del pressupost per càpita els últims anys ha fet que la inversió per ciutadà el 2009 se situï en 1.254 euros (catorze més que aquest any), mentre que el 2003 era de 860 euros. Lluny encara, però, dels 1.600 euros que Geli s'ha fixat com a objectiu i als quals, segons va insistir ahir, no renunciarà.

Una altra sentència considera delicte d'atemptat l'agressió contra un metgel

El Jutjat Penal número 3 de Gijón ha dictat una sentència que qualifica novament com a atemptat l'agressió a un metge per part d'un usuari del sistema sanitari.

És la segona vegada que en la justícia asturiana aquest tipus de fets reben la qualificació d'atemptat, seguint la mateixa línia que estan adoptant els jutjats d'altres comunitats autònomes i de conformitat amb el criteri que emana de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d'Astúries.

Font: Diario Medico
"El fallo se basa también en la doctrina del Tribunal Supremo, que se manifiesta en el mismo sentido (ver DM del 2-I-2008).La juez tiene en cuenta el derecho del funcionario público a la protección de la pacífica prestación del servicio público encomendado y deja claro que cualquier ataque de particulares a quienes desempeñen funciones públicas puede ser constitutivo de atentado.

La sentencia considera al autor de los hechos responsable de un delito de atentado, por el que se le impone una pena de un año de prisión; de una falta de lesiones, con una pena de seis meses de cárcel, y de otra de amenazas a la que corresponde una multa de veinte días con cuota diaria de seis euros.

Además se le impone la prohibición de aproximarse a menos de doscientos metros del médico, así como a comunicarse con él durante dos años y seis meses.

En concepto de responsabilidad civil el acusado deberá indemnizar al médico con la cantidad de 4.731 euros.

Los hechos ocurrieron en mayo de 2007 cuando el ahora condenado acudió al servicio de Urgencias de un centro de salud de Gijón.

Al entrar en el despacho del médico que iba a atenderle le amenazó con matarle si no le concedía la baja laboral y abalanzándose sobre él le ocasionó lesiones que requirieron asistencia médica y que tardaron 75 días en curar, quedándole secuelas en la mano izquierda. Además, ha quedado acreditado que el agresor carecía de antecedentes penales, padecía un trastorno mixto límite de personalidad y que el día de autos había ingerido alcohol, por lo que sus facultades volitivas se hallaban ligeramente afectadas.

Criminalizar, ¿la solución?

Cada día son más los jueces, fiscales y tribunales de justicia que se inclinan por considerar las agresiones a profesionales sanitarios como delito de atentado.

Sin embargo, cabe preguntarse si la solución a los conflictos que se producen con los pacientes es criminalizarlos.

Para Ramón Sáez Valcárcel, magistrado de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional, la respuesta es clara. A su juicio, "la violencia que se dice existe en el ámbito hospitalario más bien representa un síntoma del mal estado de cosas, que no puede calmar la decisión de la justicia".

Sáez cree que hay que buscar el origen del problema y apuesta por una mayor humanización de las relaciones médico-paciente (ver DM del 23-IX-2008)."

La "Comisión de Empleo" de l´ UE diu no a la jornada de 65 hores

Font: Diario Medico
"La Comisión de Empleo y Asuntos Sociales del Europarlamento rechazó ayer por mayoría la posibilidad de ampliar la jornada laboral hasta un máximo de 65 horas. Este respaldo es un importante espaldarazo con vistas a la votación que el Pleno del Parlamento hará en diciembre."


"Con esta votación, hemos enviado un mensaje muy claro al Consejo para que reconsidere su idea de ampliar la jornada de trabajo"
"Con 35 votos a favor, 13 en contra y 2 abstenciones, los eurodiputados de la Comisión de Empleo y Asuntos Sociales apoyaron ayer el informe elaborado por su colega español Alejandro Cercas en contra de la modificación de la directiva europea de tiempo de trabajo. "Con esta votación, hemos enviado un mensaje muy claro al Consejo para que reconsidere su idea de ampliar la jornada de trabajo", dijo Cercas.Además de rechazar categóricamente que la jornada laboral pase de las actuales 48 horas hasta las 65, el informe Cercas propone que las excepciones a esta regla (el llamado opt-out, muy utilizado hoy en el Reino Unido) terminen en un plazo máximo de tres años, frente a la intención de los países que lo aplican para que se prolongue indefinidamente.
El mayoritario rechazo de la Comisión de Empleo a la ampliación de la jornada laboral es un paso clave -pero sólo uno más- antes de la definitiva votación que hará el Pleno del Europarlamento el próximo 16 ó 17 de diciembre (la fecha está aún por determinar).
Para oponerse definitivamente a la modificación de la directiva, la Eurocámara necesitará en esa votación plenaria el "no" de los 393 diputados que forman la mayoría absoluta en el hemiciclo (sobre un total de 785 miembros).
El propio Cercas reconocía hace unas semanas a Diario Médico que ya contaba con el apoyo de 350 de esos 393 eurodiputados (ver DM del 20-X-2008), pero a renglón seguido admitía que había que seguir trabajando para convencer aún a los indecisos.
El espaldarazo que ayer dio la Comisión de Empleo a sus tesis puede ser un buen acicate para recabar los votos que aún le faltan.Proceso largo y complejoPero incluso suponiendo que el Pleno del Parlamento Europeo se oponga a la modificación de la directiva y respalde, por tanto, las tesis de Cercas, la última palabra aún no estaría dicha.
El informe del Europarlamento se enviaría de nuevo al Consejo de Ministros de la Unión Europea (UE) en diciembre y, a partir de ese momento, los ministros tendrían tres meses (o cuatro, si se amplía el plazo) para hacer una segunda lectura. Pueden aprobar la totalidad de las enmiendas del Parlamento por mayoría cualificada (o por unanimidad, si son enmiendas a las que se ha opuesto concretamente la Comisión Europea). Si no se aprueban las enmiendas, se convocaría un comité de conciliación, aproximadamente en mayo de 2009 (formado por un representante de cada uno de los 27 estados miembros de la UE y el mismo número de miembros del Parlamento), que dispone de seis semanas para llegar a un texto conjunto. Adoptado éste, Consejo y Parlamento tienen seis semanas para aprobarlo.
En suma, si se cumplen todos los pasos previstos, la propuesta de la directiva (modificándola o manteniéndola como está) podría aprobarse en torno al verano de 2009, y la trasposición al derecho nacional de cada uno de los estados miembros podría no ser efectiva hasta el año 2011."

El programa Anem a Caminar s'implanta a tot el Camp de Tarragona

• Està demostrat científicament que la promoció de l’exercici físic moderat és una manera de prevenir malalties cardiovasculars.

Per aquesta raó, l'Institut Català de la Salut (ICS) va posar en marxa el programa "Anem a caminar", que va néixer al consultori local del barri Sant Josep Obrer de Reus l’any 2004, i que ha rebut varis premis i subvencions per part d’Ajuntaments i al Congrés Nacional de Residents de Medicina Familiar i Comunitària, gràcies als bons resultats en la millora de l’estat de salut de la població i a la originalitat del projecte.

Amb el tret de sortida del “Tarragona Camina” totes les Àrees Bàsiques de Salut de Tarragona (Jaume I, Tàrraco, Sant Salvador, Torreforta, Bonavista i Sant Pere i Sant Pau) incorporen aquest programa com una activitat molt important per promoure l’exercici físic moderat i la interrelació entre els ciutadans adscrits a la mateixa Àrea Bàsica de Salut. L’”Anem a caminar” té tants bons resultats que també es fa a totes les Àrees Bàsiques de Reus, del Priorat (excepte Cornudella del Montsant), de Montblanc i Valls.

És important saber que els grups al principi van acompanyats per les infermeres que coordinen el programa, però quan passa un temps es converteixen en grups independents, ja que es creen líders dintre dels grups que s’encarreguen de controlar l’assistència amb un llistat i d’encoratjar a les persones per sortir a caminar.

Les infermeres i els metges dels Centres de Salut han fet abans un control de l’estat de salut de totes les persones que volen participar en aquest programa per donar el vist i plau o no.A part dels bons resultats numèrics, cal remarcar i donar molta importància a la satisfacció que tots i cada un dels participants mostra del programa, dels responsables i de la iniciativa dels líders.

És molt rellevant, no tant sols la millora en l’estat de salut, si no també la millora en l’estat d’ànim dels participants, que no falten cap dia a la seva cita amb la “caminada”.

Aquest Programa és una demostració de que un canvi en els estils de vida és tant o més important que la presa de fàrmacs per millorar l’estat de salut de les persones.

És Cap de Setmana!!

Arriba el cap de sertmana..... i és moment de gaudir de la Família!!!


Poseu l'altaveu i aneu clicant...

"4 en uno" pels pacients amb RCV alt!!!!

Pel que sembla existeix un nou fàrmac pels pacients amb RCV alt.

Aquest combina AAS + Estatina + un inhibidor de l'IECA i un un diürètic per a l'hipertension.

Aquest fàrmac és conegut com el Xarxa Heart Pill, actualment s'està fabricant a l'Índia i tindrà un preu de US$ 1.

Aquest medicament va ser dissenyat pels Doctors i professors Nicholas Wald i Malcolm Law, ambdós de l'institut Wolfson de Londres.

Arriba a Espanya el primer antídot contra l'enverinament per cianur

Més del 80% de les persones mortes en un incendi moren intoxicades per fum, que en gran part conté cianur.




Per primera vegada arriba a Espanya un fàrmac (l'hidroxocobalamina) contra aquest tipus d'enverinament.

Dubtes de l´Usuari a l´hora d´anar a Urgències!!!!

A l'hora d'anar a Urgències, l'usuari sempre té dubtes!!!!.
El Dr. Julio Bonis (Cocido madrileño con Gofio) ens delecta amb aquest acudit tan bo.

La Sanitat a EUA. Qué pensa Obama?

Obama proposa anar instaurant un sistema mixt públic-privat, amb la intenció, possiblement, de transferir la responsabilitat del canvi als Estats. No recolza un sistema de cobertura universal i defensa els clàssics de tota campanya electoral: més TIC, més prevenció, menys burocràcia i control de la despesa.

Albert Jovell. Doctor en Salut Pública per la Universitat d'Harvard i professor de Medicina Preventiva i Salut Pública en l'UAB.

Més informació:

http://www.elpais.com/articulo/salud/sanidad/EE/UU/urnas/elpepisal/20081104elpepisal_4/Tes/

Extrapolar els incentius entre equips no és eficaç

Els incentius i la motivació dels professionals s'han d'adaptar a cada equip de treball, fins i tot dins d'un mateix centre, ja que extrapolar un mateix patró no dóna bons resultats, segons Marta Serrallols, de l'equip d'atenció primària de Vic.

Durant les XII Jornades Tècniques d'EBA i titulades Sanitat en crisi: oportunitat de canvi, ha explicat l'experiència d'aquest equip, que és el primer a Catalunya que funciona amb el model d'entitat de base associativa (EBA) i s'autogestiona des de fa més de dotze anys.

Els resultats del seu model de motivació han aconseguit una "experiència exitosa", es basen que cada equip construeix, consensua i proposa el seu propi sistema d'incentius adaptat a les seves característiques. En aquest centre els incentius de cada equip "són fruit d'una reflexió interna i periòdica entre objectiu i resultats".

Més informació:
http://www.diariomedico.com/edicion/diario_medico/profesion/es/desarrollo/1180814.html

Aspectes Pràctics de la Medicina Legal i Laboral a l´AP


Dedicat als companys de l'Acadèmia del Baix Llobregat.

Aqui teniu les presentacions per a les vostres reflexions diàries.

La reducció de la freqüència cardíaca per betablocadors s'associa a esdeveniments cardiovasculars en pacients hipertensos

Segons una metaanàlisi publicada en J Am Coll Cardiol , els pacients hipertensos tractats amb betablocadors que presenten baixa freqüència cardíaca tindrien incrementat el risc d'esdeveniments cardiovasculars i de mort.

Més informació:

Font: Hemos leido...

"Se evalúan 9 ensayos clínicos aleatorios con betabloqueantes en hipertensión que incluyen 34.096 pacientes en tratamiento con betabloqueantes frente a 30.139 pacientes tratados con otros antihipertensivos y 3.987 con placebo.



Una baja frecuencia cardiaca se asoció con mayor riesgo de mortalidad por todas las causas (r=-0.51; p< r="-0.61;" r="-0.85;" r="-0.20;" p=" 0.06)," r="-0.64;">



Entre las limitaciones del estudio se señala que dado que en la mayoria de estudios revisados se ha utilizado atenolol, la extrapolación de estos resultados a otros betabloqueantes debería hacerse con precaución.



Para el autor del comentario editorial, el estudio se añade a la evidencia iniciada por la revisión sistemática de Messerli F. et al. y recomienda que los betabloquantes deberían seguir utilizándose en insuficiencia cardiaca, después de un infarto de miocardio y en taquiarritmias, pero no en hipertensión en ausencia de estas indicaciones."

Relació entre la manera de menjar i l´excés de pes!!!

El David de Miguel Angel:

Després de dos anys de visita als EEUU, el David de Miguel Angel torna a Italia: ...

i els seus "orgullosos" patrocinadors:

Alguns dels consells que es donen a les persones amb excés de pes és que mengin a poc a poc i no ho facin fins a trobar-se plens.

La idea subjacent és que la sensació de sacietat apareix un temps després d'iniciat l'acte de menjar, pel qual, si es menja molt ràpid, les calories ingerides fins al moment en què apareix la sensació de sacietat és superior a la que s'hagués ingerit en cas de menjar més lentament.

En diversos estudis publicats prèviament ja s'havia detectat una relació entre menjar ràpid, menjar fins a omplir-se i un major IMC. El fet que en aquest i en altres estudis s'hagi detectat que aquesta relació es manté independentment de l´ingesta calòrica total suggereix que el mecanisme subjacent a aquesta relació sigui diferent de la relació entre la velocitat de la ingesta i la sensació de sacietat.

Més informació:

Font: AP al dia

http://www.apaldia.com/resumenes/resumen.php?idresumen=620

Artrosi: estudi que posa de manifest la discordància entre la presència de símptomes al genoll amb les troballes radiològiques

L'artrosi és un dels trastorns articulars més freqüents i, al seu torn, el genoll és una de les localitzacions més freqüents d'aquesta malaltia.

La radiografia és l'exploració complementària més utilitzada en els pacients amb dolor crònic del genoll.

Tanmateix, ja que la lesió fonamental de l'artrosi és al cartílag articular, que es tracta d'una estructura radiotransparent, la normalitat de la radiografia no exclou l'existència de la lesió.

En aquest estudi es posa de manifest la discordància entre la presència de símptomes al genoll amb les troballes radiològiques d'AR. Una part important d'aquestes discordàncies es deuen sens dubte que una part important dels casos de dolor al genoll es deuen a una causa diferent de l'AR, com per exemple trastorns meniscales o ligamentosos, condromalacia de la ròtula, dolors referits (del maluc, per exemple) o de problemes generals. Tanmateix, és interessant remarcar que la utilització de projeccions addicionals a l'AP augmenta la sensibilitat de la radiografia per detectar imatges suggestives d'artrosi.

L'escassa relació entre els símptomes de dolor al genoll i la presència de signes d'AR a la radiografia fa ressaltar la necessitat de valorar-la com una dada més de l'estudi integral del pacient amb dolor de genoll junt amb la clínica (dolor en caminar molta estona i amb activitats com asseure's i aixecar-se i pujar escales, millora del mateix amb el repòs, inestabilitat) i l'exploració física.

Més informació:

Font: AP al dia

http://www.apaldia.com/resumenes/resumen.php?idresumen=621

El CatSalut vigilará més la farmacia dels hospitals

El CatSalut preveu un augment de la despesa farmacèutica del zero per cent el 2009 malgrat la desviació d'aquest any (d'entre 120-140 milions), però es disposa a reforçar el control especialment en els hospitals.

Més informació:

Carmen Fernández.
"El Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) ha recogido en el proyecto de presupuestos para 2009 su intención de "intensificar de forma significativa las medidas de racionalización del gasto farmacéutico, con instrumentos como las guías de prescripción de medicamentos o el control de la polimedicación, entre otros, y con especial énfasis en el ámbito hospitalario".

Ha previsto, en concreto, 1.698 millones de euros para fármacos en 2009, lo que supone el 18,48 por ciento del presupuesto total y un incremento del cero por ciento respecto a la partida inicial de este año, lo que ha causado sorpresa entre los agentes sociales (ver DM de 29y 30-X-2008).

Toni Tuà, responsable de política sanitaria de CCOO, ha apuntado que el presupuesto de farmacia de 2009 es "irreal", puesto que la previsión de cierre del ejercicio de 2008 se sitúa entre 120 y 140 millones de euros, "por lo que la realidad es que partimos con un incremento negativo de menos un 8,2 por ciento".

Según sus cálculos, si en 2009 se mantiene el mismo nivel de gasto farmacéutico de 2008, "aunque se cumpliese la previsión del resto de capítulos y partidas del proyecto de presupuesto, lo cual es improbable, estaríamos hablando de un déficit previsible de entre 240 y 280 millones de euros".

En el Plan estratégico 2007-2010 de la gerencia de Atención Farmacéutica figura que se introducirán incentivos en los hospitales para el control del gasto, corresponsabilizando a los centros y asegurando que la prescripción se base en protocolos farmacoterapéuticos; se establecerán mecanismos que permitan la dispensación hospitalaria de medicamentos prescritos en urgencias y al alta hospitalaria, y se promoverá la coordinación entre los profesionales de los diferentes niveles asistenciales para el seguimiento de la farmacoterapia. También se implantará un programa de evaluación de tratamientos de alta complejidad."

Quant el pacient és el Metge

Als professionals els costa reconèixer que estan malalts i demanar tractament

BALANÇ : El programa d'atenció a metges amb trastorns mentals i addiccions compleix 10 anys

RESULTATS : Un 4% dels pacients tractats van deixar d'exercir

Marta Ciércoles

Font: Diari Avui

La salut del metge afecta directament la qualitat de l'assistència que presta dia a dia

Els metges no estan més malalts que la resta de la població, "però és cert que mantenen una actitud diferent davant la malaltia". Així ho reconeix el secretari del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, que ahir va presentar l'informe d'activitat del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), impulsat pels col·legis de metges i el departament de Salut ara fa deu anys. "Ens costa molt demanar ajuda quan estem malalts", admet Padrós. Davant d'aquesta evidència, l'any 1998 va néixer el PAIMM, amb dos objectius: atendre els metges malalts i ajudar-los a reprendre l'activitat i garantir la bona pràctica assistencial i la seguretat dels pacients.

El PAIMM se centra en l'atenció als trastorns psiquiàtrics reversibles i a les conductes addictives (consum d'alcohol, psicofàrmacs, cocaïna, derivats de la morfina, etc.). Des del 1998, s'han atès 1.311 metges (1.068 catalans) i s'han efectuat 860 ingressos i reingressos hospitalaris: 696 de metges catalans, 291 de la resta de l'Estat i 4 d'europeus. La resta han rebut tractament ambulatori.

El 70% dels pacients patien malalties psiquiàtriques; el 19%, consum abusiu d'alcohol, i l'11%, addicció a altres drogues. "Sovint els metges consulten per una depressió, però al darrere també hi ha un consum problemàtic d'alcohol o d'altres drogues", afirma Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea, entitat que treballa per la promoció de la salut dels col·legiats.

Tot i que els metges són reticents a reconèixer els problemes de salut, el cert és que el 94% van accedir al PAIMM per demanda voluntària, el 5% per comunicació confidencial i només l'1% per la denúncia de companys, de la institució on prestaven serveis o de pacients.

El PAIMM disposa d'un centre d'internament i un d'ambulatori. L'accés dels metges al programa ha de ser "voluntari i confidencial", afirma Padrós, mentre que l'objectiu és la rehabilitació i el retorn a la professió i no pas l'aplicació de mesures punitives. Només el 4% dels metges tractats han estat apartats de l'exercici professional definitivament. La majoria de pacients tenen entre 41 i 55 anys i són homes (57,6%), tot i que augmenten les dones, per la feminització de la professió i perquè "demanen més ajuda".

Una radiografia pot determinar el risc d'osteoporosi greu de forma ràpida i econòmica

Una radiografia pot determinar el risc d'osteoporosi greu de forma ràpida i econòmica

La fractura vertebral (FV) és una conseqüència rellevant de l'osteoporosi visible a través de raigs X





Font: AZprensa.com

En pacients amb osteopenia -disminució en la densitat mineral òssia- pot resultar cost-efectiu sol·licitar radiografies laterals de raquis dorsal i lumbar per descartar la presència de fractures vertebrals (FV) i, per tant, d'una possible osteoporosi.

Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi Osteoxpress prevalença de fractures vertebrals en dones amb osteopenia lumbar mitjançant MorphoXpress®, realitzat en una sèrie d'hospitals espanyols i coordinat pel doctor Luis Arboleya, de la Secció de Reumatologia de l'Hospital San Agustín (Avilès, Astúries), i que ha estat presentat en l'International Conference on Osteoporosis and Bone Research, celebrada recentment a Pequín.


Més informació:

"El estudio, que ha sido premiado por la organización del congreso, partía de la idea de que la presencia de una o varias fracturas vertebrales, un subgrupo de pacientes con el grado más severo de osteoporosis, es un hallazgo muy relevante que no se detecta en la densitometría ósea, siendo preciso realizar radiografías de columna lumbar y dorsal. “Si éstas no se realizan, muchas pacientes con un grado muy avanzado de osteoporosis quedarán sin diagnosticar y sin recibir tratamiento adecuado”, afirma el doctor Arboleya."

“La osteoporosis postmenopáusica ocasiona un elevado riesgo de fracturas. El objetivo del tratamiento es la reducción del riesgo de estas fracturas, que van a ocasionar una considerable repercusión en términos de morbilidad y mortalidad. Tratar a la población de mayor riesgo supondría una reducción del 50% en la incidencia de fracturas, lo que implicaría una notable reducción de las consecuencias de esta epidemia silenciosa”.

"En Estados Unidos –añade- se producen al año más de 50.000 ingresos por fractura vertebral, que suponen un coste médico total de 1.300 millones de dólares. En concreto, y según su presentación, estudios han demostrado en una muestra de 500 radiografías de tórax (mayores de 60 años) que el 16% tenía al menos una fractura vertebral moderada-severa, y de este 16%, menos de la mitad –sólo el 40%- había sido reconocido por el radiólogo, cuando el riesgo de nuevas fracturas, vertebrales o no vertebrales aumenta en presencia de fractura vertebral de forma independiente a la densidad mineral ósea y a la edad.

Un comportamiento clínico actualmente insuficiente

Para conocer si una paciente padece una osteoporosis, se realiza una densitometría ósea y cuando los valores de esta prueba muestran un masa ósea por debajo de -2.5 DS, se prescribe un tratamiento. Sin embargo, en pacientes con osteopenia (niveles de masa ósea que no alcanzan aún el grado de osteoporosis) no se prescribe habitualmente ningún tratamiento.

“En nuestro estudio hemos demostrado que este comportamiento clínico podría ser insuficiente, ya que muchas pacientes con osteopenia van a sufrir una o más fracturas vertebrales (sin diagnosticar previamente porque suelen provocar muy pocos síntomas al producirse) y que su presencia implica un riesgo muy elevado de nuevas fracturas”.

“Si queremos evitar que muchas pacientes con riesgo elevado de fractura osteoporótica queden sin diagnosticar, es preciso realizar radiografías de perfil de columna lumbar y dorsal para descartar la presencia de fracturas vertebrales”.

Por todo ello, el doctor Arboleya concluye en su estudio que los factores que se deben tener en cuenta en mujeres posmenopáusicas con osteopenia para decidir si es necesario prescribir un tratamiento, deben ser la edad; la densidad mineral ósea, ya que, afirma el experto, “no es lo mismo un valor de -1.2 DS que un valor de -2.4 DS”; los factores de riesgo independientes de MO; los antecedentes de fractura periférica; los antecedentes de fractura vertebral clínica, y, sobre todo, la presencia de fractura vertebral prevalente.

Y es que la mitad de las pacientes posmenopáusicas con osteopenia lumbar densitométrica -48,8%- presentan fracturas vertebrales, según ha determinado el estudio del doctor Arboleya, realizado en 289 pacientes posmenopáusicas con al menos un año de amenorrea, un diagnóstico de osteopenia lumbar menor a 6 meses de antigüedad, y de las que se disponía de una radiografía lateral de columna dorsal y lumbar de hacía menos de 6 meses.

Entre las implicaciones para la práctica clínica más llamativas del estudio, se puede destacar que la presencia de dolor dorsolumbar no se puede utilizar como factor de decisión para valorar la solicitud de radiografías en pacientes con ostopenia, ya que una gran parte de las fracturas vertebrales son asintomáticas, y que el examen morfométrico debe acompañarse de una valoración de las causas de deformidad vertebral ajenas a la osteoporosis. "

Es sol.licita a la FDA que la rosiglitazona (Avandia) sigui retirada del mercat!

El 22 d'octubre i de manera anticipada es van publicar on line les noves guies actualitzades per al tractament de la hiperglucèmia en la diabetis de tipus 2, de l'Associació Nord-Americana de Diabetis (ADIGUI, per les seves sigles a engonals)

Les guies que en la seva versió anterior (2006) col·locaven la glitazonas com a segona línia de tractament, assenyalen en aquesta oportunitat que "encara que el metanálisis discutit a dalt (es refereix al de Nissen) no és concloent en relació amb el potencial risc cardiovascular associat amb rosiglitazona, ja que existeixen altres alternatives recomanades, els membres de grup de consens unànimement aconsellen en contra de la utilització de rosiglitazona"


Reprenent forces per aquesta asseveració, Public Citizen sol·licito a la FDA que la rosiglitazona (Avandia) sigui retirada del mercat.

En un comunicat de premsa Public Citizen basa la seva sol·licitud, en els greus riscs associats a l'ús de la rosiglitazona, incloent-ne un de nou documentada per una reanàlisi realitzada per l'ONG, que va trobar 14 casos d'insuficiència hepàtica, dels quals 12 van ser mortals. D'altra banda assenyalen que existeixen clares proves prèvies d'un augment del risc d'atacs cardíacs, insuficiència cardíaca, fractures òssies, anèmia i edema macular amb pèrdua de la visió.

Les proves d'aquesta toxicitat es veu agreujat per la falta de proves de benefici clínic, en comparació amb altres medicaments aprovats per a la diabetis, tals com|com a metformina, sulfonilureas i insulina, assenyalen en la nota de premsa.

Noticia de The Lancet:
Rosiglitazone no longer recommendedOriginal Text The Lancet<http://www.thelancet.com/search/results?fieldName=Authors&searchTerm=%20The%20Lancet>

size]<http://download.thelancet.com/images/journalimages/0140-6736/PIIS0140673608616281.fx1.lrg.jpg>

Full-size image<http://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140673608616281/images?imageId=fx1&sectionType=darkBlue>(24K)


"Last week, GlaxoSmithKline (GSK) suffered a heavy blow at the hands of two
leading diabetes societies. For the first time, the American Diabetes Association (ADA) and the European Association for the Study of Diabetes (EASD) have issued guidelines that explicitly advise against the use of
GSK's rosiglitazone for type-2 diabetes.
Rosiglitazone belongs to a group of PPAR- modulators known as the thiazolidinediones (TZDs). It was licensed in 1999 by the US Food and Drug Administration (FDA) for use as a glycaemia-lowering drug in type-2
diabetes, but a meta-analysis last year showed increased risks of myocardial infarction and death from cardiovascular causes.
GSK avidly defended its product and a flurry of intense research ensuedmost were secondary analyses of trials powered for other outcomes. In August, 2007, the FDA announced black-box warnings for rosiglitazone and
pioglitazone (the other TZD marketed by Takeda). The European Medicines Agency issued their own warning in October, 2007. In January, 2008, the ADA and EASD reaffirmed their position originally outlined in their 2006
consensus <http://dx.doi.org/10.2337/dc08-9025> algorithm that recommended TZDs as second-line treatments for type-2 diabetes, after lifestyle interventions and metformin prescription.
Further concerns about the TZDs were raised earlier this year when the ACCORD trial was terminated early after patients in the intensive treatment arm (91% of whom received rosiglitazone) were at significantly increased
risk of death, specifically from cardiovascular disease. In the strongest response to date, the ADA/EASD Oct 22 consensus relegated the use of pioglitazone to a third-line treatment, additionally stating that rosiglitazone was not recommended at any point during treatment. Since alternative effective options are available, the expert panel rightly felt that a drug with rosiglitazone's safety profile could no longer be advocated. The much awaited RECORD study, the first trial prospectively designed to assess the cardiac outcomes of rosiglitazone in patients with diabetes, is due to end later this year. The ADA and EASD are wise to recall their recommendation of rosiglitazone until the results from RECORD are known."

Canvi Climàtic. Encara podem fer alguna cosa!!!

La mitjana anual europea de les temperatures atmosfèriques ha augmentat 0,3-0,6°C des de 1900.

D'acord amb els models climàtics, es preveuen nous augments, per sobre dels nivells de 1990, fins a prop de 2°C per a l'any 2100, amb increments superiors al nord d'Europa en comparació amb el sud.

Entre les possibles conseqüències, es contemplen: l'elevació del nivell del mar, tempestes més freqüents i intenses, inundacions i sequeres, així com canvis en la biosfera i en la productivitat d'aliments.

La gravetat d'aquestes conseqüències dependrà en part del grau en el qual s'implementin les adequades mesures d'adaptació durant els pròxims anys i dècades.

Tots tenim l'obligació de deixar un planeta a les futures generacions en la millors condicions possibles per al desenvolupament de la vida, és per això pel que hem de conèixer què és el que està passant amb el canvi climàtic, per a així poder aportar el nostre gra de sorra en la millor conservació de lacasa de tots, el nostre planeta Terra.


Aqui teniu un video, de lo fantàstic que és la nostra terra!!!. Tenim 3 minuts per disfrutar d´un planeta que és molt bonic i que l'hem de cuidar!

http://video.thesecret.tv/windowsmedia/planetearthforever.wmv

vv

Propera aparició d´exenatida (Byetta)

Font: El Supositorio...

Després de la recent aparició de les incretines orals: sitagliptina (Januvia) i vidagliptina (Galvus), al costat de les seves associacions amb metformina; s'anuncia la comercialització d'exenatida (Byetta) que s'administra per via parenteral.

Després de diversos anys d'ús en EUA, exenatida presenta dades preocupants sobre la seva seguretat. El principal d'ells és el risc d'aparició de pancreatitis aguda potencialment greu.

La FDA va crar una alerta sobre aquest tema recentment.

La lectura completa de la ficha tècnica és molt necessària, donada la quantitat de problemes detectats: separació horària entre la injecció i la presa de medicaments, risc d'agreujament de la funció renal amb medicaments d'ús comú com IECAs, entre molts d'altres.

Les EBA: éxit organizatiu i clínic... però fracàs polític

El model d'autogestió de les Entitats de Base Associativa (EBA) ha demostrat ser eficient tant en l'àmbit organitzatiu com en el clínic; tanmateix, la fórmula no s'ha difós prou i, de moment, compta amb escàs suport polític.

Font: Diario Medico

"El modelo de autogestión de las entidades de base asociativa (EBA) ha demostrado ser eficiente tanto en el ámbito organizativo como en el clínico; sin embargo, la fórmula no se ha difundido lo suficiente y, de momento, cuenta con escaso respaldo político."

Karla Islas Pieck. Barcelona

"Las entidades de base asociativa (EBA) ofrecen una capacidad de movimiento y agilidad que son indispensables para afrontar la crisis que vive la primaria en estos momentos, según Leonor Ancochea, directora del Equipo de Atención Primaria (EAP) Derecha del Ensanche, de Barcelona, y organizadora de las XII Jornadas Técnicas de EBA tituladas Sanidad en crisis: oportunidad de cambio.

En las diferentes mesas los expertos han analizado el modelo de autogestión de centros de primaria y han coincidido en que los resultados organizativos y clínicos hasta ahora son "muy buenos". No obstante, la fórmula representa "un absoluto fracaso político", en palabras de Ana Rico, que ha sido investigadora de la Organización Mundial de la Salud (OMS) y profesora de la Universidad de Oslo (Noruega). A su juicio, este fracaso se debe a que el proyecto no se ha explicado ni difundido de manera adecuada, por lo que tampoco se ha extendido lo suficiente.

En su intervención, ha planteado aspectos de mejora para la gestión de los centros de primaria, entre los que destacan la flexibilidad y la movilidad de los profesionales, lo que incluye la delegación de funciones por parte de los médicos en el personal de enfermería y el administrativo.

Cultura filosófica común

Por su parte, Ancochea ha explicado a Diario Médico que para afrontar la crisis que se vive actualmente es necesario "buscar opciones organizativas más creativas y que se orienten al usuario". El modelo de asociaciones de profesionales constituidas como sociedades mercantiles es más horizontal y favorece que los gestores vivan la realidad cotidiana del centro, "las penas y alegrías" y tomen las decisiones sobre ello.

A su juicio, falta una cultura filosófica que ponga en común conceptos básicos como el trabajo en equipo, la organización y los objetivos; "entonces podemos plantear los modelos, pero sobre una base filosófica de inteligencia común"."

La Mítica "pastilla" de la Felicitat, el "Viagra". I les seves Controvèrsies...!!

La mítica "Pastilla de la Felicitat", el Viagra, compleix avui deu anys.

Des que es va descobrir, els experts asseguren que el fàrmac ha empès els homes a destapar els seus problemes sexuals per oferir-los una solució.

D'altra banda, la seva creixent popularitat i l'aparició d'un mercat il·legal en Internet que ven la pastilla a un preu molt menor, està generant un descontrolat abús del medicament en persones que no ho necessiten. A més, el 62% d'aquests fàrmacs són falsos"....

Marta Cuatrecasas. La Vanguardia.

Mireu el Video. Com es veu l´interés Comercial!!!...i la controversia del seu preu i el tràfic existent...!!!


El títol és el millor: "Vuelvo a ser un Tigre"